Memòria de la repressió i lluites feministes, a l'ADN Galeria

La repressió franquista i la lluita pels drets de les dones són els temes de les dues exposicions que presenta fins al 20 d'agost l'ADN Galeria i que es titulen El foc i les ferides i No te creo.

La primera és una proposta de Miquel García, un artista barceloní nascut el 1975 que fa servir tècniques interdisciplinàries per parlar en les seves obres sobre conceptes com l'espai i el territori; les estructures de poder, tant econòmiques com polítiques o la identitat col·lectiva. Ha portat les seves creacions per centres d'art i espais d'exposicions de Barcelona, París, Basilea, Luxemburg o São Paulo, entre altres ciutats.

A l'ADN Galeria, ens presenta fragments de la història d'Espanya durant el segle XX. No són grans relats, sinó petits episodis, fragments del passat que, per acumulació, creen un relat general.

Així, a El foc i les ferides veurem obres com Exhumació no1, una instal·lació de vídeo que parteix d'una llista de dades de més de 5.000 persones que van ser enterrades durant el franquisme en fosses comunes a València, o bé una col·lecció de joies que, sota el títol Silver Spikes, reprodueixen en anells, fermalls i penjolls de plata els impactes de metralla que va deixar la Guerra Civil a les columnes del passeig de Picasso de Barcelona.

El mateix espai expositiu acull també les obres de Regina José Galindo que podrem veure a l'exposició No te creo. L'artista visual i poeta guatemalenca utilitza la performance com a llenguatge artístic i denúncia en les seves obres els abusos contra els drets humans i les relacions opressives de poder. 

A No te creo, veureu obres com el vídeo del 1999 El dolor en un pañuelo, on se la veu nua i lligada a un llit mentre sobre el seu cos es projecten notícies de premsa sobre violacions, a més de propostes tan radicals com No perdemos nada con nacer (2000), que mostra el cos nu de l'artista, dins d'una bossa de plàstic transparent, dipositat en un abocador, o com Himenoplastia (2004) on se sotmet a una operació per restaurar-se l'himen i, així, tornar a ser verge. I és que l'artista utilitza sovint el seu cos com a material per crear unes obres d'alt impacte que no oblidareu fàcilment.

Si voleu veure com Miquel García us parla de l'Espanya franquista i Regina José Galindo explora la lluita feminista amb el llenguatge de la performance, veniu a l'ADN Galeria, però, abans, consulteu al web d'aquest espai d'art la informació sobre totes dues exposicions.