No mireu aquesta obra d'art

Això, que no veieu les obres d'art que aplega aquest museu, és el que, en un moment o altre, han volgut moltes persones amb poder, poc respecte per la llibertat d'expressió o la pell massa fina, segons el cas. El periodista, empresari i col·leccionista Tatxo Benet, però, s'ha entestat a fer-nos veure una pila de creacions que van ser prohibides, entre les quals obres de Francisco de Goya o d'Ai Weiwei. De la seva col·lecció, n'ha fet un museu i el podrem visitar des del 26 d'octubre. Això és el Museu de l'Art Prohibit on, ja us avisem, la creació artística és tan crítica i punyent, que de vegades genera debat.

No només la col·lecció de Tatxo Benet és espectacular i acull grans noms de la història de l'art, sinó que l'edifici on les mostra, el pis principal i els baixos de la casa Garriga Nogués, és també una joia arquitectònica. La va construir Enric Sagnier per encàrrec del banquer Rupert Garriga-Nogués a principi del segle XX i té un ull d'escala com el que veieu a la foto. Aquí va tenir la seu Enciclopèdia Catalana i el mateix espai on ara hi ha aquest nou museu ja havia estat ocupat per la Fundació Godia i, posteriorment, per la Fundació Mapfre.

Entreu-hi i us trobareu amb una col·lecció de més de dues-centes obres que en algun moment de la història han estat censurades, prohibides o denunciades. De vegades, han estat censurades per qüestions polítiques, de vegades per raons socials o per ser considerades ofensives per a la religió. Són fotografies, instal·lacions, pintures, escultures o gravats. Algunes potser us sonen, perquè han estat censurades en els nostres dies i el cas ha aparegut als diaris o les notícies. De la censura que van patir altres obres, internet no se'n va fer ressò, perquè no n'hi havia. I és que aquí trobareu obres de Francisco de Goya, de Pablo Picasso o de Gustav Klimt, acompanyant creacions contemporànies d'Ai Weiwei, Robert Mapplethorpe o Tania Bruguera. 

Peces que van generar (o encara generen) polèmica o són titllades de blasfemes? En trobareu algunes com La civilització occidental i cristiana, on León Ferrari hibrida religió i armes de guerra, o com el Piss Christ, creació de l'artista nord-americà Andrés Serrano que mostra un Crist submergit en un líquid sospitosament groc. No falten les obres de l'Equipo Crónica, del polèmic Abel Azcona ni tampoc del rei de l'art pop, Andy Warhol, de Ketih Haring, de Miquel Barceló i fins i tot de Banksy. 

Iròniques, reflexives, crítiques i d'una mordacitat que de vegades fa mal, les obres d'aquest museu, dirigit pel crític, comissari i artista Carles Guerra, parlen de llibertat creativa i de la postura que adopta el poder davant d'aquesta crítica. Potser algunes us molestaran, però penseu, arribat el cas, si seríeu partidaris de prohibir-les...

Si voleu saber quines obres amaga el Museu de l'Art Prohibit i descobrir per quina raó algú no va voler que les veiéssiu, no us perdeu la visita a aquest nou espai barceloní, però abans consulteu al web tota la informació.