Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i oferir continguts i serveis d’interès.

En continuar la navegació entenem que s’accepta la nostra política de cookies.

Tornar

Una de les caixes d'Adolf Fargnoli en una fotografia doble en la qual se la veu oberta i tancada

Un mite del noucentisme gironí

El MNAC dedica una exposició a l'artista Adolf Fargnoli, que es va fer especialment famós a principis del segle XX per les talles de fusta que produïa.

Unes arquetes per a joieria decorades amb el màxim detall i refinament van fer famós l'artista Adolf Fargnoli, igualment autor d'un seguit de peces de bijuteria. Es va convertir en tot un exponent del moviment noucentista a Girona. Ara, una exposició al Museu Nacional d'Art de Catalunya rescata les seves creacions. És "Adolf Fargnoli. Del Noucentisme a l’avantguarda" que es pot veure entre el 14 de juny i el 15 de setembre (a la imatge, Capseta 1920. Amb inscripció "La capseta d'un amor que naix". Palau Antiguitats, Barcelona).

El noucentisme va ser un estil que, a Catalunya, comença a partir del 1906 i que reivindicava l'ús de l'estètica clàssica amb un sentit de modernitat. Va ser un arquitecte noucentista, el també gironí Rafael Masó (un precursor del noucentisme que va projectar i construir S'Agaró com a imatge d'una Costa Brava moderna), qui va descobrir un artista d'origen italià nascut a La Bisbal, Adolf Fargnoli, i va contribuir a donar a conèixer les seves creacions i les d'altres artistes del moment com l'escultor Fidel Aguilar o l'escultor i pintor Jaume Busquets.

A Girona, i després a Barcelona, Fargnoli (germà d'un conegut fotògraf que va copsar imatges dels pobles gironins d'aquell temps) es va donar a conèixer com a creador d'unes arquetes de joieria (a la imatge, de Jordi Puig, se'n pot veure una d'oberta i tancada) que tallava en fusta, que treballava amb foc i que duien unes incrustacions de ceràmica, marfil, pedres o metalls. Els interiors estaven folrats i decorats amb seda.

Aquestes capses que ell produïa es van veure en exposicions i centres d'art de Catalunya, de la resta de l'Estat i fins i tot en ciutats diverses d'Europa i d'Amèrica. Cadascuna tenia un nom poètic que l'artista li buscava curosament. Creava també altres peces, com cofrets diversos i creus d'evangelistes.

El disseny gràfic (un camp en el qual va demostrar una modernitat sorprenent) , la ceràmica i la bijuteria van ser les tècniques amb els quals l'artista es va reinventar en els últims anys de trajectòria, ja instal·lat a Barcelona. L'estètica pròpia de Hollywood, la meca del cinema que es donava a conèixer aleshores, va influir en les últimes èpoques de l'artista.

La comissaria i historiadora de l'Art Pilar Vélez va rescatar la figura de Fargnoli en una monografia fa uns anys i ara porta al Museu Nacional aquesta exposició, que ens acosta a les creacions i les obres d'un artista d'una sensibilitat extrema.

Si voleu veure l'exposició "Adolf Fargnoli. Del Noucentisme a l’avantguarda", veniu al Museu Nacional d'Art de Catalunya, però abans consulteu al web tota la informació al respecte.

Data de publicació: Dilluns, 10 Juny 2024
  • Comparteix