Quan el Call era jueu

Com moltes altres poblacions catalanes, Barcelona també tenia el seu Call, que va ser el més important del sud d’Europa. La paraula significava “carrer petit” o “carreró”, però més endavant va designar el barri on residia la població jueva. Tot i que era un recinte tancat dins de la muralla romana, els seus habitants no vivien aïllats. De fet, la seva presència es remuntava als primers segles de l’era cristiana i alguns del seus membres exercien importants càrrecs públics al servei de les autoritats locals i del rei d’Aragó, com Jaume I, fins que van ser definitivament vetats el 1423.

Els hebreus eren dipositaris d’un saber ancestral que transmetien generació rere generació, la qual cosa va donar origen a grans nissagues de metges, matemàtics, traductors, cartògrafs o filòsofs. A més, la comunitat mantenia contacte permanent amb altres aljames gràcies als negocis financers, la llei talmúdica i els lligams familiars. La seva vinculació al món mercantil va contribuir decisivament a l’expansió comercial de Barcelona a la Mediterrània, però també va fer-li guanyar enemistats i va ser utilitzada per estereotipar-la i convertir-la en boc expiatori quan les coses anaven mal dades. El 1391, el Call va ser saquejat per una multitud que va provocar la mort d’unes 300 persones i va desencadenar la dispersió de la comunitat. Els que no van marxar van ser obligats a batejar-se i adoptar la fe cristiana.

Tot i això –i moltes coses més!– podreu descobrir quan visiteu l’espai del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) al Call. Es troba situat al lloc on hi havia la casa del teixidor de vels Jucef Bonhiac i està distribuït en tres àmbits. El primer explica la trama urbana del Call, amb el seu parcel·lari i els seus edificis referencials, com les sinagogues, l’hospital i els banys. El segon resumeix en un audiovisual l’evolució de la comunitat judaica, amb especial atenció al període de màxima esplendor, al voltant del 1300. El tercer àmbit repassa un llegat cultural que ha perdurat fins avui, així com la vida i obra de tres pensadors fonamentals: Abraham bar Hiyya, Salomó ben Adret i Hasday Cresques.

A més dels objectes exposats a les vitrines i de les diferents pantalles interactives, el MUHBA El Call ens proposa una ruta a peu pel Call Major i el Call Menor per resseguir, al nostre ritme i tríptic en mà, la petjada jueva de la ciutat.

L’espai expositiu es pot visitar dimecres i diumenge. L’entrada s’adquireix directament a la taquilla i val 2 euros la general i 1,5 la reduïda per als menors de 29 anys i els majors de 65. Els menors de 16 i els titulars de targeta rosa hi poden accedir gratis.