El darrer monument musical de Wagner
El Liceu programa l'òpera Parsifal, just cent anys després que es pogués veure per primera vegada al teatre de la Rambla.
La història d'amor entre Barcelona i la música de Richard Wagner queda molt ben exemplificada amb el que va succeir amb l'estrena a la ciutat de Parsifal, l'última partitura del compositor alemany. El 1914 prescrivien els drets exclusius que tenia el Festival de Bayreuth sobre l'obra, i per tant a partir d'aquell any ja es podia representar arreu; el Gran Teatre del Liceu va córrer més que ningú, i a la mitjanit del 31 de desembre de 1913 començaven a sonar els acords de l'òpera. Aquest 2023, doncs, fa cent anys. I què millor que tornar a programar l'òpera per celebrar-ho. Se'n faran sis representacions, entre el 25 de maig i el 7 de juny, una reposició d'Aglaja Nicolet amb Claus Guth com a director d'escena, Josep Pons dirigint l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, i amb el tenor Nikolai Schukoff i la soprano Elena Pankratova com a primeres espases a l'escenari. La producció és de l'Opernhaus Zürich i del mateix Liceu.
Parsifal, definida com a "festival sagrat en tres actes", és una obra de caràcter simbòlic entorn el concepte de redempció. El seu protagonista és la personificació de la innocència i la compassió, un heroi que ignora els seus orígens i fins i tot el seu nom. El punt de partida són les llegendes medievals sobre el Sant Grial i la llança de Longinus, si bé el muntatge de Guth en fa una reinterpretació i situa la trama en un context més recent: la recerca dels Cavallers del Grial la relaciona amb la desorientació i cerca de significat en els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial, i finalment reflecteix els esdeveniments que van portar cap a l'Alemanya dels anys trenta.
Per a més informació i entrades, cliqueu a l'enllaç.