Pasolini, segons Hèctor Parra i Calixto Bieito

Va escriure, va firmar posades en escena d’òperes, va filmar unes pel·lícules que van marcar les conviccions estètiques i ideològiques de tota una generació i... també va fer teatre. Us parlem de Pier Paolo Pasolini, l’autor italià assassinat a la platja d’Òstia l’any 1975, en una de les poques obres teatrals del qual es basa la nova òpera contemporània que presenta el compositor Hèctor Parra i que s’encarrega de dur a escena el director Calixto Bieito. Pareu atenció, que només hi ha dues funcions programades, els dies 11 i 13 d’abril.

Què us podeu esperar? D’entrada, ja us direm que si sou ànimes sensibles i no us agraden les emocions fortes, potser aquest muntatge no és ben bé per a vosaltres. Com diu l’avís que han penjat al web, aquesta nova coproducció entre el Teatro Arriaga Antzokia de Bilbao, el Festival Castell de Peralada i el Gran Teatre del Liceu  “conté escenes sensibles que inclouen violència i sexe, entre d'altres”. Ara bé, si sou agosarats i no us molesta que us sacsegin la ment i els sentiments des de l’escenari, no us hauríeu de perdre aquesta història sobre una parella poc convencional.

I és que tot començarà amb un senyor vestit de dona que s’acaba de penjar enmig de l’escenari. Esteu avisats: això no és cap representació complaent amb l’espectador o espectadora, sinó una història fosca, amb molts aspectes diferents i cap de bonic. I és que, a Orgia, Pasolini ens explica la història d’una parella amb una relació peculiar. Tot passa en una època indeterminada (la decoració és dels anys seixanta) entre el saló i el dormitori del pis burgès d’aquesta parella, un símbol o metàfora de la condició petitburgesa considerada com una presó o una trampa de la qual no se’n pot sortir. S’han sotmès a les convencions per convertir-se en persones acceptades en la societat, però mantenen una relació que es basa en les relacions de poder i en la violència, una relació sadomasoquista en la qual ell abusa de la seva parella i ella sublima el dolor en plaer.

Aquesta relació s’expressa en una peça tèrbola que mostra un matrimoni en descomposició que es fa mútuament confessions de gran duresa i que porten a terme actes abjectes acompanyats de la música, dissonant i visceral, d’Hèctor Parra. El llibret de l’òpera, fidel a l’original de Pasolini, ens parla sobre la manera en què el capitalisme ens converteix en simples consumidors conformistes, al preu d’amagar i reprimir els nostres desitjos més autèntics.

I és que en aquesta creació amb crim inclòs i final tràgic, el protagonista acabarà suïcidant-se perquè no pot assumir la pròpia homosexualitat. La violència i les situacions escabroses són constants en aquest muntatge, considerat un precedent tan polèmic com Saló o els 120 dies de Sodoma, una de les obres més conegudes de l’autor italià.

Les sopranos Aušrinė Stundytė i Jone Martínez i el baríton Christian Miedl interpreten l’adaptació operística d’una de les poques obres de teatre que Pasolini va escriure cap als anys seixanta. Li ha posat música un barceloní nascut el 1976, Hèctor Parra que ha estat compositor resident d’un dels centres de música d’avantguarda més destacats del món, l’IRCAM-Centre Pompidou de París. Porta l’òpera en escena Calixto Bieito, un director de teatre i òpera que firma unes propostes sempre radicals.

Si voleu veure què n’ha resultat de la unió d’aquests talents, veniu al Gran Teatre del Liceu, però abans consulteu al web de l’escenari de la Rambla tota la informació sobre el muntatge.