Picasso i el flamenc

Cap a l'any 1957, un grup de malaguenys van anar a visitar a França, on vivia, el seu conciutadà, Pablo Picasso. I, diuen els qui hi eren, que l'artista els va sorprendre recitant-los una copla que els va demostrar que no s'havia oblidat ni de la seva terra ni de la música del seu país. Per explorar la relació de Picasso amb el flamenc, i com activitats paral·leles de l'exposició Miró-Picasso, el Museu Picasso munta un cicle de concerts. Pròximes cites, el 16 de febrer i el 20 de març.

Els concerts han estat organitzats amb alguns dels barcelonins i barcelonines que més saben sobre flamenc: els que integren la Sociedad Flamenca Barcelonesa El Dorado, una activa institució que, amb seu al Centre Cívic Parc Sandaru, s'encarrega de promoure i difondre el flamenc de qualitat a la capital catalana.

El cicle, de fet, va començar el gener passat amb una repassada al repertori i la vida del mític cantaor Pepe Marchena, però continua el divendres, 16 de febrer, amb la presentació d'Empatía, el disc del guitarrista Dani de Morón, que actua amb el percussionista Agustín Diassera (tots dos a la imatge. Foto: José Ángel Vidal). Ja veureu que De Morón compon uns temes per al cante que, aquest cop, escoltareu sense cante, en una mostra de la recerca de territoris inexplorats que practica l'artista.

El cicle acabarà el mes que ve, el 20 de març, amb un espectacle de dansa i guitarra. És El pintor que baila o el bailaor que pinta, un espectacle de dansa al voltant de l'exposició Miró-Picasso i a càrrec d'un bailaor diferent, un Andrés Marín que potser parteix de la tradició, però que té una estètica cent per cent del nostre temps. Així, Marín fa servir la coreografia per explorar el caràcter rupturista i avantguardista de les creacions picassianes.

Si voleu explorar la cara més flamenca de Picasso, veniu a aquest cicle de concerts, però abans consulteu al web del Museu Picasso tota la informació sobre les activitats.