Pols de cometa

Tenir una visió clara del cel estrellat és difícil a la ciutat. Edificis, contaminació atmosfèrica i contaminació lumínica fan que sigui una feina realment difícil relaxar-se observant el firmament. Les persones amb més ambició astronòmica aprofiten per anar a zones amb menys pol·lució, ja sigui a terrats, turons o zones de la serra de Collserola allunyades de la metròpoli. Cada any, del 9 al 13 d’agost, es produeix un fenomen molt especial: la pluja dels Perseids, també conegut com a llàgrimes de Sant Llorenç. Caçar-les és tot un repte!

L’any 1992, el cometa Swift-Tuttle es va acostar a l’òrbita de la Terra. Va deixar restes de minúscules partícules suspeses a l’espai que van alimentar el rastre de pols que el mateix cometa havia deixat uns 133 anys abans i que durant un curt període de l’estiu, interactua amb l’atmosfera terrestre. Cada any cap a finals de la primera quinzena d’agost, la Terra, en el recorregut que traça al voltant del Sol, creua la regió de l’espai on es troben aquestes restes de pols.

Al penetrar a l’atmosfera aquestes diminutes partícules (tan grans com un cap d’agulla) s’escalfen fins a arribar a la incandescència, ja que ho fan a molta velocitat. En conseqüència, brillen i s’encenen convertint-se en els estels fugaços que veiem des de la superfície. Els que es poden contemplar al voltant del dia de Sant Llorenç poden arribar a excedir els 100 estels fugaços per hora. Per aquesta raó, al fenomen se’l considera una pluja d’estels que per la data en què es produeix, s’anomena llàgrimes de Sant Llorenç. També es coneixen com a Perseids, ja que el seu punt d’origen es troba en la direcció que marca la constel·lació de Perseu.

No us perdeu ni un estel fugaç durant les dates assenyalades. Només podeu viure el fenomen durant aquests dies d’estiu. Quants en podeu caçar? Aniveu-vos-hi!