El primer Carlos Pazos, a l'ADN Galeria

L'art contemporani no es podria explicar en aquestes terres sense esmentar el nom de Carlos Pazos, un barceloní nascut el 1945 que ha esdevingut una mena de rara avis de l'art contemporani amb un estil inclassificable on coincideixen moltes tendències de l'art. Ara, una galeria barcelonina recupera algunes de les primeres obres d'aquest artista consagrat i les mostra amb altres peces que formen part de la col·lecció de l'ADN Galeria en una exposició que es titula Antiguo.

Aquest artista, com dèiem, és un nom més que conegut en l'escena de l'art contemporani, però encara demostra el seu caràcter indisciplinat i continua preocupat, com en tantes obres de la seva trajectòria, per aquesta diferència entre l'alta i baixa cultura que sovint ell redueix al mínim. Entre les últimes mostres de la creativitat de Pazos, el projecte Bad painting que es pot veure aquests dies a Can Framis.

Però aquest és l'últim Pazos. Qui estigui interessat en les obres que produïa aquest artista quan corria pels carrers de Barcelona amb només dinou anys i acabava de deixar la carrera d'arquitectura, passarà una bona estona veient, a Antiguo, les creacions que produïa a finals dels anys 60 i a principis dels anys 70 del segle passat.

Són peces en paper, com S.T. Cuchilla y Papel Rosa (1971) o S.T. Cuchilla y Pelos (1972); creacions que ens fan pensar en el pop art, l'art conceptual i l'arte povera com ara les nou peces que formen Láminas para il·luminar; o bé obres de petit format basades en objectes trobats com les que formen els Tesoros i Relicarios, unes obres que apunten en la mateixa línia que la resta de peces que formen l'exposició. Són obres de la col·lecció d'ADN que firmen autors com Erik Dietman i Robert Filliou, dels quals també veurem algunes peces en aquesta mostra.

Si voleu veure les primeres obres de Carlos Pazos, veniu a l'exposició Antiguo a l'ADN Galeria, però abans consulteu al web d'aquest espai la informació sobre la mostra.