Es presenta el nou format del programa de creació contemporània espais c

espais c és un programa del Consorci d'Educació de Barcelona i de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) que introdueix l'art de manera contínua dins les escoles de primària a través de la creació d'un espai-taller coordinat conjuntament per l'alumnat, un/a artista resident i un/a docent referent. Ideat l'any 2015 conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), aquest curs 2021-2022 s’està assajant un nou format d’aquest programa: els i les artistes desenvolupen una residència d’un any a l’escola, que també posa a la seva disposició —set dies a la setmana, les 24 hores del dia— un espai (preferentment un estudi/taller) on es localitza la seva residència. La residència a l’escola es pot prorrogar per un màxim d’un any més.

A la prova pilot hi participen tres centres educatius que es van seleccionar per convocatòria pública: l'Escola Josep Maria de Sagarra, l'Institut Escola Eixample i l'Institut Escola ARTS. A la Sagarra l'artista resident és Rosa Llop, a l'Eixample Regina Giménez, amb la col·laboració de Rafel G. Bianchi, i a l'Escola Arts Neus Frigola. Les artistes van ser proposades pels equips de mediació: en la nova etapa, la coordinació i mediació del programa va a càrrec de Fabra i Coats: Centre d’art contemporani i d’Experimentem amb l’ART, amb la participació d’HANGAR, la Fundació Antoni Tàpies i la Fundació Suñol.

La proposta de Rosa Llop per a espais c és el projecte d'investigació Entrepensar, metodologia de recerca generativa utilitzada per mediar en processos col·lectius, que aplica llenguatges no discursius com a eina per explorar, entendre i qüestionar la realitat de manera col·lectiva. Pel que fa a Regina Giménez, mitjançant l’apropiació d’elements extrets del seu context original com antics mapes muts o llibres de geografia i cosmologia, i la seva reorganització en noves composicions, l'artista  desenvolupa a través de les seves obres una recerca entorn de l’aspecte estètic i formal de les representacions gràfiques. Finalment, la pràctica art-terapèutica de Neus Frigola la porta a centrar la seva investigació artística en el bonic i dolorós d’habitar un cos que desitja, emmalalteix, envelleix, estima. Així, recull sensacions, indaga intuïcions i estudia casos, utilitzant el dibuix com a canal d’exploració psicològica i la representació surrealista com a poètica des de la qual assajar possibles vincles.