Rere el rastre del cometa Swift-Tuttle

Cada any, pels voltants del dia de Sant Llorenç (10 d’agost), la probabilitat de contemplar estels fugaços augmenta. És l’època de l’any en què es produeix la pluja d’estels dels Perseids, també coneguda com les llàgrimes de Sant Llorenç per produir-se en les proximitats de la festivitat d’aquest màrtir que fou cremat viu en una graella. Durant aquesta època, la Terra es topa amb les partícules de pols que deixa el cometa Switf-Tuttle al seu pas, moltes de les quals irrompen a la nostra atmosfera a gran velocitat i al fregar amb els seus gasos s’encenen i emeten llum. Caçar els Perseids amb la mirada és tot un repte i enguany ho podeu intentar del 12 al 24 d’agost, amb la nit del 12 al 13 d’agost com a moment àlgid.

Els cometes són petits objectes celestes de cos sòlid que en apropar-se a una estrella com el Sol s’escalfen, emeten pols i gasos, i formen les belles cues que els caracteritzen. Aquests cossos es desplacen descrivint òrbites de període molt variable. La del cometa Swift-Tuttle, descobert independentment l’any 1862 per Lewis Swift i Horace Parnell Tuttle, traça una òrbita d’uns 133 anys al llarg de la qual s’apropa al nostre Sol i creua l’òrbita terrestre. La darrera vegada que el cometa s’acostà al nostre planeta fou l’any 1992 i no tornarà a passar fins al 2126, però la Terra creua cada any la seva zona de pas i es topa amb les restes de pols que va deixar. Aquestes partícules (en general de mida inferior al cap d’una agulla) es desplacen a més de 200.000 quilòmetres per hora, cosa que si penetren a l’atmosfera de la Terra a aquella velocitat, s’encenen a causa del fregament amb les molècules dels gasos atmosfèrics i emeten prou llum per detectar-les des de la superfície, a uns 100 quilòmetres més avall.

El nom de Perseids fa referència a la constel·lació de Perseu, la regió de la cúpula celeste per on solen entrar aquests meteorits. Així, per incrementar la probabilitat de veure’n, orienteu la mirada cap a aquella zona, tot i que també haureu de prendre alguna mesura més. En una ciutat enllumenada com Barcelona, la contaminació lumínica dificulta la seva observació, per això és recomanable cercar un espai sense massa llum, com un terrat o algun punt dins una zona verda com Montjuïc o Collserola. Així mateix, cal tenir present que la Lluna és una altra font de contaminació lumínica, motiu pel qual, convé fer la caça d’estels quan aquesta s’hagi post.

Així que ja sabeu: del 12 al 24 d’agost cerqueu un lloc lliure de llum, poseu-vos còmodes, mireu cap a Perseu i, si caceu algun Perseid, penseu un desig. Que es compleixi o no, ja dependrà de vosaltres.

Més informació en aquest enllaç.