Robert Wilson per partida doble

Un dels directors d'escena més avantguardistes i reconeguts en el teatre i l'òpera és aquests dies protagonista absolut a Barcelona. I no només perquè fins al 26 de març podem veure al Gran Teatre de la Rambla la seva posada en escena espectacular d'El Messies, de Händel, sinó que, fins al mateix dia, a la Galeria Senda, mostra The Messiah, una tria de les obres plàstiques creades per donar forma a la producció del Liceu.

Nascut a Waco, Texas, l'any 1941 Robert Wilson és un dels directors d'escena i dramaturgs més aplaudits, però sempre ha tingut un peu en el món de les arts plàstiques, un fet que es nota en cadascuna de les seves produccions. D'aquí que, per donar forma a la seva concepció d'El Messies que veiem aquests dies, ha creat unes obres en un blanc i negre especialment subtils que van des de l'abstracció a l'esbós detallat. Les veureu totes a The Messiah (Der Messias), la mostra de la Galeria Senda.

Però si voleu saber per què Wilson va crear totes aquestes imatges... haureu de venir al Liceu, on us trobareu amb una versió de l'obra de Händel, que sempre ha estat considerada i tractada com una creació d'arrels cristianes, però que Wilson aborda, en canvi, com si fos un viatge espiritual.

La versió que veurem en escena a Barcelona es va veure per primera vegada a la Mozartwoche de Salzburg l'any 2020 i pren com a punt de partida la versió en alemany de la mateixa obra que en va fer Wolfgang Amadeus Mozart a petició d’un dels seus mecenes, Gottfried van Swieten, i que inclou canvis importants respecte de l'original.

Un geni, doncs, pren com a base l'adaptació d'un altre geni... sobre l'obra d'un tercer geni. Si teniu això en compte, no deixareu perdre l'oportunitat de veure El Messies de Händel o, com diu Robert Wilson, El Messies, de Mozart. Adapta a escena un oratori, un tipus de composició que, per definició, no s'escenifica. I amb la llibertat que li dona aquest fet i amb una obra sense acció ni història que deixa molt de marge a la interpretació.,Wilson crea marcs escenogràfics estàtics amb una il·luminació que envolta els personatges. Els cantants, vestits amb robes de tons grisos, però banyats en una llum de tipus celestial, realitzen en escena unes accions que semblen arbitràries i que tenen la finalitat d'aportar moviment, però sense distreure de l'autèntic protagonisme, que correspon a la música.

Si no us voleu perdre el geni, escenogràfic i plàstic, de Robert Wilson, veniu abans del 26 de març al Gran Teatre del Liceu i a la Galeria Senda.