'R.OSA' o la reflexió irònica sobre el cos femení de Silvia Gribaudi

La coreògrafa és Silvia Gribaudi, una artista diferent que, pel que expliquen els crítics, és tan addicta al que alguna gent considera lleig com a la ironia. D'aquí treballs com la performance que veurem el dissabte, interpretada per Claudia Marsicano.

Que potser l'artista que veieu en escena (Foto: Eleonora Radano) no s'assembla gaire al que pensàveu que seria la protagonista d'un espectacle de dansa i moviment? Doncs possiblement la culpa sigui de les idees preconcebudes que han arrelat al vostre cervell... 

Perquè sí, R.OSA és una performance en el que una dona de formes arrodonides que sembla sortida d'un quadre del pintor colombià Fernando Botero (el del Gat de la Rambla del Raval), desafia tant la gravetat com els prejudicis del públic, presentant als espectadors i espectadores els seus exercicis de virtuosisme.

Sí, potser pensareu en la Jane Fonda i els seves classes televisives d'aeròbic. I no anireu errats, ja que aquesta ha estat una de les fonts d'inspiració d'una coreògrafa que analitza amb rigor i ironia el paper que s'ha assignat a les dones i als seus cossos al llarg de la història. 

Això és una revolució en escena? O potser és només un desafiament que ens convida a superar els nostres límits o els límits que ens han dit que teníem? Si voleu respostes o plantejar-vos algunes preguntes més, veniu dissabte a la sala Hiroshima però, abans, consulteu el web d'aquest espai del Poble-sec dedicat a les arts del moviment.