Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i oferir continguts i serveis d’interès.

En continuar la navegació entenem que s’accepta la nostra política de cookies.

Tornar

Una de les obres de l'exposició que sembla representar unes flors en un espai indeterminat

Santi Moix, entre l'abstracció i la representació

L'artista barceloní, que viu a Nova York, protagonitza una antològica als Espais Volart.

Amb el títol La costa dels mosquits. Una antològica (1998-2022), la Fundació Vila Casas porta a les dependències del carrer d'Ausiàs March, 22, una repassada a les creacions dels últims vint anys de l'artista barceloní Santi Moix (a la imatge, una obra de la col·lecció particular de l'autor. Foto: Pablo Román)

Va néixer a Barcelona l'any 1960 i és un pintor, dibuixant, gravador, ceramista, escultor i artista mural que va estudiar a França i Itàlia. Amb la venda a Barcelona dels primers quadres es va pagar el viatge a Nova York, la ciutat on viu i treballa des de l'any 1986 i on el 1998 va rebre una Beca Guggenheim. L'artista, però, ha treballat també al Japó, a l'Índia i a l'Àfrica, sempre amb el viatge, la inestabilitat i la voluntat d'aprendre com a objectius.

Posseïdor d'una obra directa i agosarada, l'hem vist pintant quadres, però també fent grans frisos ceràmics, entre altres obres, una prova de la seva curiositat inabastable i del caràcter polifacètic del seu llenguatge artístic.

Tot i que és un dibuixant dotat, les seves obres pictòriques aposten per una fusió entre el figurativisme i l'abstracció. I és que ell crea en les seves obres un món imaginari, barreja de mite i poesia, que està en constant transformació i que combina les formes abstractes amb d'altres de reconeixibles. Són unes obres que respiren humor i hedonisme, en les quals potser reconeixerem un insecte, una roda, un pont o, com a la imatge, unes flors. 

La mostra ens presenta una setantena de peces, entre pintures, aquarel·les, dibuixos, ceràmiques i porcellanes. També trobareu unes escultures fetes de cautxú i, a les parets de les sales, veureu unes intervencions efímeres creades per a aquest espai i que, pel que diuen, són espectaculars.

Si voleu tenir una visió retrospectiva de l’obra dels últims vint anys de Santi Moix, no us perdeu La costa dels mosquits. Una antològica (1998-2022), però abans consulteu la informació al respecte al web de la Fundació Vila Casas.

Data de publicació: Dijous, 16 Febrer 2023
  • Comparteix