
El TNC li posa un final a l’obra inacabada de Jane Austen
La Sala Gran acull l’estrena d’Els Watson, una comèdia britànica amb la qual Laura Wade imagina el final de la història.
L’any 1803, en plena època georgiana, la novel·lista britànica Jane Austen va començar a escriure una novel·la que va deixar de banda dos anys més tard i que, després de cinc capítols, va quedar inconclusa. Ara, una dramaturga britànica ha convertit la història en una peça escènica de creació contemporània i ha imaginat un final. Voleu saber com s’acaba Els Watson? Doncs haureu de venir a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya abans del 17 de març.
Josep Maria Mestres dirigeix el que, segons diu ell mateix, és “una festassa” teatral feta a parts iguals d’intel·ligència, sentit de l’humor i sensibilitat en la qual dues dramaturgues separades per més de dos segles s’han convertit en còmplices i han donat a llum a una creació conjunta.
Joan Sellent s’ha ocupat de la traducció d’un text que, al TNC, té una escenografia de Paco Azorín i està interpretat per un repartiment especialment ampli format per Mercè Aránega, Hodei Arrastoa, Laura Aubert, Guillem Balart, Dafnis Balduz, Jordi Banacolocha, Lluïsa Castell, Abdi Cherbou, Jordi Coll, Arnau Cot, Jan Daniel González, Mireia Illamola, Laia Manzanares, Paula Malia, Olga Onrubia, Laura Pau, Fina Rius, Marc Rius i José Luis Salinas Ayuso.
Ells i elles interpreten la versió catalana del muntatge, després que s’hagués convertit en un èxit instantani a Londres recentment. Amb una autora que és guanyadora del Premi Laurence Olivier de teatre, la peça de Laura Wade continua la història de la jove Emma Watson, una noia bonica i ingènua que assisteix, tot un esdeveniment social, al seu primer ball. L’acompanyarem en aquesta circumstància i, amb ella i la resta de personatges, ens preguntarem si aquest destí de festes, admiradors i balls és tot el que pot esperar una dona jove de principis del segle XIX.
I és que, com tantes obres de Jane Austen, Els Watson és una peça intel·ligent i divertida, però també crítica, ja que es pregunta especialment pel paper de les dones en l’Anglaterra d’aquell temps i posa sobre la taula la necessitat que puguin sobreviure econòmicament de manera independent.
Si voleu veure com una peça escrita fa dos segles es converteix en una creació contemporània amb la màxima facilitat, veniu a veure Els Watson, però abans consulteu al web del Teatre Nacional de Catalunya tota la informació sobre les representacions.