Una vida desxifrant estructures helicoïdals

L’any 1962, els científics James Watson, Francis Crick i Maurice Wilkins van rebre el premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments sobre l’estructura dels àcids nucleics, les molècules que contenen el codi genètic dels éssers vius. La seva troballa va revolucionar la biologia molecular i la ciència en general, però no hauria estat possible sense el treball d’una dona, la química i cristal·lògrafa Rosalind Franklin, autora de les fotografies que avalaven les hipòtesis dels guardonats. Per visibilitzar la seva figura i la seva contribució a l’avenç científic, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la UB acull una exposició basada en fons bibliogràfics relacionats amb el seu treball. És la mostra Rosalind Franklin: una vida desxifrant estructures helicoïdals, la qual es podrà visitar fins al 31 de maig del 2022.

Rosalind Franklin va jugar un paper clau en el descobriment de l’estructura de la doble hèlix de l’ADN, però se sol criticar que la seva contribució no se li va reconèixer prou. De fet, el de Franklin és un exemple utilitzat de manera habitual per il·lustrar les desigualtats històriques per raó de gènere existents en el món científic i la invisibilitat de les dones investigadores davant dels homes. Malauradament, la científica va tenir una vida curta, en morir el 1958 amb tan sols 37 anys, i no va arribar a tenir l’oportunitat d’optar al Premi Nobel.

La carrera de Franklin fou tant curta com intensa. A l’exposició, la seva trajectòria s’estructura en tres eixos d’acord amb els seus treballs. En una primera etapa a Cambridge i després a París, els seus treballs es van centrar a desxifrar les microestructures del carbó, amb les quals es va convertir en experta en tècniques de cristal·lografia i difracció de raigs X. Després la científica es traslladà al King’s College de Londres on es volcà a l’estudi de l’estructura de l’ADN. En l’etapa final de la seva vida, Franklin estudià l’estructura del virus del mosaic del tabac, al Birkbeck College de Londres. Tots aquests coneixements i moments vitals de la científica, així com la rellevància de les seves contribucions, queden palesos a la mostra de fons bibliogràfic.

Més informació en aquest enllaç.