El cineasta de la memòria històrica

Camino sempre serà recordat pel seu cinema, que ens parla directament o indirectament de la Guerra Civil. La seva obra va ser molt abundant, però sempre serà conegut per Dragón Rapide (1986), la primera pel·lícula no documental en la qual un actor encarnava Francisco Franco.

Comissionada per Esteve Riambau, historiador, crític i realitzador cinematogràfic, aquesta exposició té el seu origen en un escena del seu film Llums i ombres, títol amb Ángela Molina que no va ser precisament molt ben rebut per la crítica en el seu moment. Teo, un director de cinema, vol fer una pel·lícula sobre Las Meninas de Velázquez.

I el seu desig d'entrar en el quadre, de viure en l'època en la qual es va pintar, es farà realitat. La pel·lícula es projecta dimecres 22 de juny a les 20.00 hores.

De la mateixa forma que en aquest títol, l'exposició ens convida a introduir-nos en el món d'aquest director en una exposició el títol de la qual fa referència a un guió per a una pel·lícula sobre la seva obra (No tan de pressa, no tan de pressa) escrit conjuntament amb Riambau i que mai va arribar a veure la llum.

Teo, el fill del cineasta, que va cedir el fons documental del seu pare a la Filmoteca, és l'encarregat de llegir-nos, en sis peces audiovisuals, textos del Camino, alguns inèdits, en un muntatge que combina imatges de diferents èpoques de la vida del director amb altres rodades en l'actualitat. Com a testimoni excepcional, el de María Teresa Vega de la Iglesia, la seva mare, que contribueix a aclarir alguns records confusos.

Aquest director va voler reflectir d'una forma crítica la societat espanyola, i sempre serà recordat pels seus títols relacionats amb el conflicte bèl·lic espanyol, considerats de gran valor sobre aquest tràgic període històric.

El largo invierno (1991) ens va mostrar a un criat, interpretat per Vittorio Gassman, que era testimoni d'una família dividida per la guerra. També va voler realitzar un homenatge als fills dels republicans que es van haver d'exiliar a un país estrany a Los niños de Rusia (2001), el seu últim treball.

Camino va destacar per la seva faceta de novel·lista. Va escriure diverses obres, encara que la més coneguda va ser Moriré a Nova York (1996). Havia de ser un guió per a una pel·lícula, però Camino es va adonar que funcionava molt millor com una novel·la.

Podeu reservar entrada, gratuïta, des d'aquí.