L'artista Hever Márquez ens presenta el seu projecte fotogràfic 'La cámara trans*lúcida', una exposició que recull una experiència artística majoritàriament fotogràfica molt sentida i vivencial, basant-se en la recerca d'un jo interior, de trobar la identitat i/o de reafirmar aquesta identitat. En aquestes obres s'abasten diversos temes, des de diferents perspectives, en els quals s'anava evolucionant com a persona a mesura que es deconstrueix una imatge imposada socialment per construir-ne una altra que se sentia com a pròpia. Començant a treballar amb projectes, amb la interrogant sobre què és ser dona? Qüestionat aquests estereotips constructius de la nostra societat que els imposen donant-se per fet, s'inicia un llarg camí en què tracten idees principals com: el jo, la identitat, el gènere i la teoria queer. Així mateix, sorgeix l'interrogant de com la societat ens modela?, reconeixent l'existència de l'heteronormativitat i, a partir d'aquí, qüestionant-la per obrir després un ventall de possibilitats i d'alternatives d'identitats. Juntament amb l'obra de Hever Márquez, presentem la peça de dansa performàtica 'Probeta de Diversidad', de la companyia Retahila de Sueños. Una obra de 45 minuts que qüestiona la diversitat sexual i els estereotips sexuals. És un procés de creació mitjançant la diversitat sexual i els seus estereotips socials. Diversitat, una paraula que comprèn molts significats i que es podria atribuir a molts conceptes. Amb aquesta proposta llancem una crítica cap a la societat, defensant, en aquest cas, el dret humà d'escollir la nostra orientació en l'àmbit sexual, a més d'intentar normalitzar l'acceptació de qualsevol identitat de gènere, d'una manera directa i impactant, deixant el públic reflexionant sobre els propis prejudicis. Cal trencar amb els impostos estigmes i la pressió social que comporta el fet d'enamorar-te d'una persona del teu mateix sexe, contra el patriarcat que ens governa i ens persegueix, i contra l'acceptació social arrelada de la dona sotmesa a l'home viril. Utilitzant la nostra eina més valuosa, que és la dansa espanyola, volem transmetre aquesta crítica social.