Tati Guimarães, la mirada que reinventa la realitat

© Dani Codina
La dissenyadora Tati Guimarães.

El món del disseny va atrapar aquesta artista brasilera a l’edat de sis anys: “Era molt petita, però ja m’agradava fabricar-me les joguines i feia regals per a tota la família. D’alguna manera, ja tenia clara la meva vocació, però no sabia en quina professió podia encaixar.” Primer va començar estudiant publicitat i al cap de dos anys es va passar al disseny. La consciència ecològica va anar sorgint a poc a poc: “Sempre he estat una persona molt vinculada a la natura. Als catorze anys em vaig començar a interessar pels aliments orgànics i em qüestionava la procedència dels materials, les robes i els menjars. Quan vaig començar a treballar en agències de publicitat em preocupava de si la tinta era tòxica i reutilitzava i aprofitava al màxim els materials. Aquesta sempre ha estat la meva manera de fer disseny, que també és un reflex de la meva vida personal”, confessa. Per a Tati Guimarães la ciutat de Barcelona és inspiradora. La dissenyadora brasilera fa quinze anys que viu a la capital i en aquesta ciutat és on va fer néixer el seu estudi Ciclus l’any 2001.

Guardonada amb el Premi IDEA/Brasil d’ecodisseny pel seu producte Cavallum, que també va ser designat un dels nou productes més innovadors de l’any 2009, segons la selecció del Global Innovation Report de Londres, Tati Guimarães ha estat reconeguda internacionalment amb diversos premis. L’any 2011 va ser mencionada a la Taiwan Design Week com a exemple de professional del disseny que potencia el benestar, la sostenibilitat i la humanització en les seves creacions. Els seus dissenys han estat exposats en el SaloneSatellite de Milà i enguany el MoMA de Nova York ha seleccionat el seu producte Bakus –uns estalvis fets amb taps de suro d’ampolles de vi– per entrar al catàleg del museu i poder ser distribuït internacionalment sota el segell i la firma de la dissenyadora.

Com entén l’ecodisseny? “Principalment es tracta d’una actitud: el fet d’utilitzar el mínim possible de material, aigua, energia i transport. A més, hi ha la mentalitat de triar materials certificats i locals, i fent processos productius nets, que generin el mínim impacte.” Una de les parts creatives que més li agraden té a veure amb la selecció de materials: “Busco que siguin coherents amb la funcionalitat i durabilitat del disseny i, també, que aportin bellesa i harmonia”, detalla. S’inspira “observant la quotidianitat” i l’encanta reinventar allò que veu.

Laura Basagaña

Periodista

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *