Instal·lació

Exposició comissariada per Jesu Antuña.

Des de fa alguns anys, Agustina Fioretti realitza estranys objectes i imatges que dificulten el seu reconeixement i organització taxonòmica. No sols pels materials utilitzats—pèl de cavall i plomes d'ocells—que doten a les seves obres de formes incertes de l'animalitat, sinó també per la reutilització d'elements provinents del món de la construcció. Fioretti mou les coses del seu lloc d'origen, realitza un desplaçament que li permet produir nous acoblaments maquínico-animals: ni cavalls ni ocells, els uns i els altres al mateix temps, el cíborg emergeix de la fusió entre el tècnic i ho animal, de la vida dels objectes. Quins futurs podrien emergir de nius construïts amb pèl de cavall? Quines promeses de monstres s'anuncien en aquests futurs?

La pràctica artística d'Agustina Fioretti (1991, Argentina) pot pensar-se a través dels desplaçaments, de les mutacions i transformacions, on conflueixen una preocupació pels arxius, des de familiars fins a institucionals, com un interès per les migracions, pels desplaçaments més o menys forçats dels qui moltes vegades són portats a l'extrem d'abandonar la forma humana.

A través de diferents tècniques i materials (instal·lació, vídeo, fotografia, textos i performance) s'interessa per explorar diferents conceptes com els vincles interespècies, els relats orals, els rituals de pas, el que Victor Turner va anomenar liminaridad, com espai intermedi o de trànsit; la metamorfosi, des del nord cap al sud potser, i la seva pròpia migració en connexió amb les realitzades en dècades anteriors per la seva família.