Disfuncionàries és un dispositiu epistemològic i estètic per desmuntar l'essència invisible del poder funcionarial. No es tracta de fer una crítica banal al funcionariat com a estructura laboral, sinó de visibilitzar els cossos que hi habiten, que hi pateixen, que hi imposen i que hi són imposats. Tanit Plana ens parla del funcionariat com a subjecte paradoxal: alhora màscara i màquina de l'Estat-nació, subjecte amb desig i amb trauma.

L'Estat exerceix violència normativa sobre els seus propis cossos treballadors: la reducció del desig a productivitat, la codificació de l'afecte com a burocràcia, la substitució de la veu pel protocol, a la vegada que es produeix la inversió d'aquesta violència: aquest mateix cos funcionarial —com a extensió orgànica de l'aparell estatal— opera sobre el cos civil, el vigila, el regula, el sanciona.

Disfuncionàries és una autòpsia institucional. El desig de posar el dit a la ferida oberta entre la llei i la carn. Entre el número de registre i la cicatriu emocional. Entre el desig de servei i la violència d'una forma de poder que parla amb veu neutra però actua amb mà contundent. Una proposta per imaginar un nou règim d'intel·ligència: més corporal, més dissident, més conscient de les pròpies ferides. Un estat sense cossos, o potser, cossos sense estat.