Laura Llaneli treballa en l’àmbit del so i del llenguatge de manera individual i col·lectiva. La seva obra incideix en l’impacte de les variacions sobre patrons i estructures estables en certs productes culturals, posant a prova la resistència del llenguatge com a codi o el so com a icona social. En els seus últims projectes se serveix del llenguatge per remetre al so sense produir-ne o reproduir-ne, i així multiplicar l’experiència sonora a través de l’experiència vital i al·ludir al que anomena «arxiu sonor intern».

A partir d’escoltar l’entorn, Llaneli ens invita a repensar el so dins de les societats que habitem i a replantejar-nos el que entenem per «soroll». Cada espai té la seva identitat sonora, i a les ciutats aquesta es transforma a velocitats trepidants, modificant i apujant el volum. Actualment, l’acumulació de capes sonores ha donat lloc a ciutats sorolloses en què la informació es dilueix i s’uniformitza. En aquest context urbà cada cop més sorollós i homogeni, les obres són una font de soroll més –o, com diria l’artista, una composició de diferents sons que s’afegeix a una base preexistent. Però, són totes les obres iguals en termes sonors? I si les definim? Podem transformar els sons que ens molesten?
​
Per a Incòmodes, l’artista proposa la instal·lació d'unes lones als voltants del Centre d'Art. Unes lones amb un text on llegim el so produït per les obres, és a dir, un so que és sonor i silent alhora. Així, sense onomatopeies, més aviat amb certa poètica, Llaneli li atorga literatura com si es tractés d’un mite barthesià.​

Quan l’artista feia classes de piano, recorda que, en tocar una determinada tecla, un neó de l’aula vibrava. La mestra no hi va donar mai importància, i no va ser fins més tard, a la universitat, que va descobrir que això tenia un nom. Així va començar a explorar les interconnexions que porten el so més enllà d’ell mateix, des de la ressonància per simpatia fins al deep listening. En aquesta visió extensiva del so, Llaneli explora la capacitat de (re)creació sonora de la memòria. Per amplificar i reverberar aquesta projecció pròpia del record, hem convidat l’artista a dur a terme un procés de creació col·lectiva amb un grup d’alumnes de l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu, els futurs habitants dels espais que deixa el Centre d’Art. Invertint el gest inicial d’escoltar i descriure el so de les obres en un text, junts treballaran aquest text i la idea de soroll per interpretar-lo amb instruments musicals «convencionals». Les frases de la lona es convertiran en una primera partitura, com els plànols de l’arquitecte són el punt de partida d’una obra. Però, igual que les obres, que se sap quan comencen però mai quan acaben, el resultat del procés no està tancat d’entrada, i encara no té data final. Estigueu atentes!​
 

Amb la col·laboració de l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu,  l’Institut Vapor del Fil i la comunitat de Veïns de Can Fabra.

------
Laura Llaneli (Granada, 1986) va cursar estudis musicals i té una diplomatura en Disseny Gràfic. És llicenciada en Belles arts i Màster en Art Sonor per la Universitat de Barcelona. Està representada per ADN galeria (Barcelona) i entre els seus premis destaquen Art For Change 2019, Premi Miquel Casablancas 2018, Premi Embarrat 2017 i Barcelona Producció 2014. Exposicions individuals en Casal Solleric, Adn Galeria, Fundació Joan Miró Barcelona, Casaplan (Valparaíso), Swinton&Grant, Art3 (França). Performances en festivals com Signal reloaded, Intermediale, Mixtur, Poesia i+, CAAMSonora, LEM, Tsonami IX (Xile) i Eufònic. ​