

Presentació
ELS FUTURS QUE IMAGINEM
Ja ho tenim tot a punt per a la tercera edició del Festival 42: del 8 al 12 de novembre i, com sempre, a la Fabra i Coats, a Barcelona.

CONVIDATS
Aquests, atenció, són els primers anuncis de convidats al Festival 42 del 2023:
-
Mariana Enríquez
(Buenos Aires, 1973) és periodista i escriptora, i treballa a Radar, el suplement d’art i cultura del diari Página/12, però és més coneguda per ser una de les veus destacades del terror argentí. Va començar la seva trajectòria de ben jove, amb la novel·la Bajar es lo peor (1995). Actualment les seves obres han estat traduïdes a més de vint llengües i han aparegut en publicacions com The New Yorker o Granta. El llibre de contes Las cosas que perdimos en el fuego (2016), guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona, va marcar una nova època d’èxit amb lectors i crítics de tot el món. Amb la seva darrera novel·la, la terrorífica Nuestra parte de noche (2019), Enríquez no només ha conquerit el públic, sinó també la crítica, en rebre el premi Herralde de novel·la, el Celsius, el Kelvin 505 i el Premio de la Crítica.
-
Jay Kristoff
(Perth, 1973) és un escriptor best seller australià centrat en la narrativa fantàstica juvenil. És especialment conegut per les sagues The Lotus War (Las guerras del loto), The Illuminae Files i The Nevernight Chronicle (Crónicas de Nuncanoche). De fet, ha aparegut en nombroses ocasions en les llistes de les millors novel·les juvenils d’Amazon i Kirkus. A més a més, les seves obres, que s’emmotllen habitualment en gèneres com la fantasia èpica o l'steampunk, han estat reconegudes amb premis com l’Aurealis i l’ABIA, i nominades a guardons com el David Gemmell Morningstar i el Legend. A les seves novel·les, Kristoff reflexiona al voltant de temes com la família, l’amistat, l’amor, la pèrdua i la traïció, habitualment amb el leitmotiv que la victòria sempre arriba acompanyada de sacrificis.
Ara, Kristoff s’endinsa en la ciència-ficció amb la ficció juvenil LIFEL1K3: Más humano que los humanos (Umbriel).
TW: @misterkristoff
IG: @misterkristoff
-
Wu Ming-Yi
(Taoyuan, 1971) és un escriptor taiwanès de fantasia mediambiental doctorat en literatura xinesa que compagina l’escriptura amb les classes de literatura sinòfona a la Universitat Nacional de Dong Hwa. Wu va guanyar popularitat amb les seves publicacions sobre natura The Book of Lost Butterflies (2000) i The Dao of Butterflies (2003), il·lustrades per ell mateix. Amb tot, ha estat la seva novel·la de fantasia ecològica L’home dels ulls compostos/Fuyanren (2011), per la qual se li ha atorgat el reconeixement internacional. Traduïda a més de quinze llengües, l’obra és una exploració ambiciosa de la identitat de Taiwan, el cost de la degradació ambiental i com els humans intentem donar sentit al món. En definitiva, un exemple de la seva sensibilitat artística i el seu compromís mediambiental.
-
Màrius Serra
(Barcelona, 1963) és un escriptor català llicenciat en Filologia Anglesa i amb una llarga trajectòria literària que combina la producció d’obres de caire realista amb altres no mimètiques que presenten tocs fantàstics. Les creacions de Serra, que se centren en la literatura, la llengua i el joc, comprenen obres tan variades com Quiet, Verbàlia, la sèrie infantil de la Napeu o la versió completa en català actual de Tirant lo Blanc. A més a més, els seus relats han estat traduïts a prop d’una desena de llengües i reconeguts amb premis com el Ciutat de Barcelona, el Serra d’Or, el Ramon Llull i el Sant Jordi. Fidel al seu amor pels jocs de paraules i per la ludolingüística, l’escriptor també s’ha encarregat de realitzar jeroglífics i mots encreuats per a diversos espais televisius i radiofònics.
TW: @mariusserra
IG: @mariusserraroig
Programa
Del 8 al 12 de novembre, la tercera edició del Festival 42 proposarà alguns dels eixos que seran els seus signes d’identitat. Als habituals de cada any, a més, s’hi sumaran:
- El debat sobre el futur per al món i la humanitat, contraposant distopies i utopies i explorant conreus i reflexions del solarpunk o el hopepunk.
- La reflexió sobre la llengua als gèneres fantàstics, tant pel que fa a l’estil com al llenguatge com a tema, cada cop més present en moltes ficcions.
- La presència a la literatura de gènere de la tecnologia, ja sigui com a tema (per afegir tradició al debat de les IA) o com a format (amb taules de pòdcasts, realitat virtual, etcètera).
- La importància de la divulgació científica i l’assaig per abordar els temes del gènere, i com cada cop més autors i lectors de no-ficció s’hi interessen de manera directa.
- La comparació entre terror audiovisual i literari, amb una exposició i especialistes internacionals i autors de renom que n’analitzaran paral·lelismes i diferències.

42: el nom
Només cal fer una cerca a Google: 42 és el nombre per excel·lència de la ciència-ficció i, per extensió, de tots els gèneres fantàstics. Se’n fan mems, samarretes i articles sencers per treure’n l’entrellat. Se l’homenatja, s’hi juga, se’n fan citacions més o menys amagades. I, sobretot, se n’intenta revelar el misteri.

El cartell
Visions del futur i xocs de realitats
La reconeguda il·lustradora Maria Picassó desdibuixa les fronteres entre utopia i distopia amb el cartell anunciador de la tercera edició del Festival 42.

COMISSARIAT
Ricard Ruiz Garzón (Barcelona, 1973) és escriptor, comissari del Festival 42 (Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona) i professor fa 15 anys de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Guanyador de premis com el Muntaner, l’Edebé o l’Ictineu, és autor d’una quinzena de llibres, entre els quals Esquizo, Herba negra, Mary Shelley i el monstre de Frankenstein, Mångata i Janowitz. També ha fet d'antòleg (Mañana todavía, Risc, Insólitas, Extraordinàries) i, durant un quart de segle, de crític i periodista a premsa, ràdio i televisió. Les seves obres han estat adaptades al còmic, al teatre i al cinema i s’han traduït a mitja dotzena de llengües. És vocal de l’AELC, sensei del col·lectiu Frikípuls i vicepresident de l’IBBYCAT-CLIJCAT. TW: @RicRuizGarzon. IG: @ricruizgarzon
