Per què necessitem construir monstres? Què s’hi amaga al darrere? On i per què configurem amenaces? De què ens protegim? Aquestes són algunes de les preguntes que formula el nou text de Josep Maria Miró, a través d’un ambiciós joc formal i interpretatiu.

Una matinada, aparentment com tantes altres, en Santi i la Berta, incapaços d’agafar el son, es desvetllen i mantenen una conversa. Alguna cosa els inquieta. Fa dies. Potser temps. Té a veure amb el que són avui i amb el petit poble on viuen. També amb la reaparició a les seves vides d’algú a qui al poble van batejar com a “el Monstre” després de la seva desaparició fa gairebé vint anys i d’un dels capítols més foscos i tèrbols ocorreguts en aquest lloc.

El Monstre és un text per a tres intèrprets que transita per l’obscuritat individual i col·lectiva d’una comunitat, en una aposta radical i essencial pel llenguatge com a vertebrador de la teatralitat.

Josep Maria Miró és autor d’obres com La Majordoma (2023), El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc (Premio Nacional de Literatura Dramática 2022, Premi de la Crítica 2023 i XLV Premi Born) o Temps salvatge (Premi Max 2018). Torna al Festival Grec, on en anteriors edicions ha presentat Jo, travesti, L’habitació blanca, Nerium Park o El principi d’Arquimedes, que, amb més de vint traduccions i una cinquantena de muntatges a tot el món, aquest 2025, gairebé una dècada i mitja després de la seva primera estrena, ha estat objecte d’una nova producció a Catalunya.

El Monstre ha obtingut el XXXII Premi Jardiel Poncela de textos teatrals i el XVIII Premi Quim Masó de projectes teatrals en llengua catalana. El Premi Quim Masó suposa una aportació econòmica per a la seva producció i l’estrena al Grec Festival de Bareclona i al Festival Temporada Alta.

Una producció de Sala Trono.

Espectacle guanyador del XVIII Premi Quim Masó a projectes de producció teatral.

En la funció del dia 9 de juliol hi haurà sobretitulació en anglès

Després de la representació del 8 de juliol hi haurà un col·loqui postfunció.