Barcelona estudia iniciatives d’habitatge assequible a Nova York

06/04/2018 11:56 h

Ajuntament de Barcelona

La manca d’habitatge assequible és un problema que pateixen moltes ciutats arreu del món. Davant d’aquest fenomen, les administracions locals estan buscant diferents solucions per facilitar l’accés de la ciutadania a l’habitatge.

Amb la intenció de valorar noves mesures que es puguin aplicar a Barcelona, l’Ajuntament està estudiant els sistemes de foment de l’habitatge assequible utilitzats a ciutats com, per exemple, Nova York.

El consistori barceloní ha establert un canal de col·laboració amb la ciutat nord-americana que té com a objectiu la posada en comú d’iniciatives i programes d’habitatge, així com l’intercanvi tècnic entre ambdós ajuntaments. Aquest acord es va engegar arran de la visita que va fer a Nova York el primer tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, al març del 2017.

 

El 45% dels lloguers de Nova York tenen el preu regulat

Una de les polítiques que està estudiant l’Ajuntament és el sistema de regulació de lloguers privats vigent a Nova York, una mesura per la qual el consistori nord-americà ha apostat de manera molt decidida i que es coneix com a renda estabilitzada.

Aquest programa estableix un control públic sobre el preu dels lloguers per facilitar l’accés a l’habitatge de les persones amb rendes mitjanes i baixes. Es calcula que, actualment, més del 45% dels lloguers de Nova York són de renda estabilitzada. Això equival al 31% de tots els habitatges de la ciutat.

L’objectiu del programa és oferir habitatges a un preu inferior al del mercat. Per fomentar la inclusió dels habitatges privats dins d’aquest sistema s’ofereixen als propietaris i als promotors subvencions, incentius fiscals i permisos de construcció especials.

Els preus dels lloguers inclosos en elprograma de renda estabilitzada només poden augmentar entre un 1,25% i un 2% anual, en funció de la duració del contracte. Aquest augment pot ser més alt si el propietari realitza obres de millora significatives.

En qualsevol cas, quan el preu mensual supera el llindar establert, situat actualment en 2.225 euros al mes, els lloguers s’exclouen del programa i els propietaris deixen de rebre els incentius i ajuts esmentats.

A més d’aquest sistema voluntari, cal recordar que a Nova York també està controlat el preu del lloguer de tots els contractes de lloguer vigents des d’abans del 1971.

 

Col·laboració publicoprivada per construir habitatge assequible

D’altra banda, el consistori nord-americà col·labora amb diferents operadors privats (operadors cooperatius, fundacions i empreses sense ànim de lucre) per promoure la construcció d’habitatge assequible.

L’Ajuntament de Barcelona està estudiant el funcionament d’aquest model per aplicar-ne les conclusions a Metròpolis Habitatge, la nova entitat publicoprivada impulsada pel mateix consistori i l’Àrea Metropolitana de Barcelona per construir habitatge de lloguer assequible.

Metròpolis Habitatge impulsarà la promoció de 4.500 pisos de lloguer assequible a l’àrea metropolitana de Barcelona en un període de 8 a 10 anys. Els habitatges seran protegits i tindran preus per sota dels del mercat, d’entre 400 i 600 euros.

Amb aquesta mesura, l’Ajuntament de Barcelona vol augmentar de manera significativa l’estoc d’habitatge assequible de la ciutat, que actualment representa només l’1,7% del total del parc d’habitatge. Nova York, en canvi, a banda dels habitatges inclosos en l’esmentat programa de renda estabilitzada disposa d’un parc públic format per 180.000 pisos, el 5% del total.

 

El cohabitatge, un model interessant per a Nova York

Per la seva banda, la ciutat nord-americana s’ha interessat pels projectes de cohabitatge que està impulsant el consistori barceloní. Aquest model consisteix en la cessió, per part de l’Ajuntament, d’una finca o un solar en desús a una cooperativa de veïns perquè hi construeixi.

Els socis dipositen una entrada i paguen mensualment una quota a un preu inferior al del mercat per l’ús del seu habitatge. Poden disposar de l’habitatge de per vida, encara que no en seran mai els propietaris: la propietat pertany a la cooperativa.

Amb aquest mètode, molt utilitzat en alguns països del nord d’Europa, es pretén impulsar un nou model d’habitatge comunitari, lliure de l’especulació dels mercats immobiliaris i que permet mantenir la propietat pública dels terrenys.

Actualment, a Barcelona hi ha nou promocions de cohabitatge en construcció o projectades amb l’impuls de l’Ajuntament.

Precisament per compartir l’experiència de la ciutat amb el model del cohabitatge, el regidor d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, Josep Maria Montaner, ha participat recentment en unes jornades de debat a Nova York sobre nous models d’habitatge assequible.