“Cal crear un índex creïble i consensuat per controlar els preus de lloguer”

31/10/2016 12:10 h

Ajuntament de Barcelona

Max Gigling és investigador en polítiques d’habitatge social de l’Observatori Valencià d’Habitatge (OVH) i va participar en les Jornades d’Habitatge organitzades a finals d’octubre per l’Ajuntament de Barcelona. En l’últim seminari del primer dia de les Jornades, Gigling va presentar una comparativa dels mercats de lloguer i la seva regulació a Barcelona, Berlín i París.

L’any 2015, les ciutats de París i Berlín van aprovar una normativa reguladora per al seu propi mercat de lloguer que incloïa un conjunt de mesures destinades a assegurar que l’habitatge segueixi sent accessible per als seus habitants. Aquesta nova normativa permet a les administracions municipals controlar els preus de lloguer directament o indirectament.

En una entrevista, Gigling assenyala que, per tal d’implantar mesures tan necessàries com el control sobre els preus de lloguer, abans cal crear un índex de preus “creïble i consensuat”. Per aquest motiu, la Regidoria d’Habitatge ja està preparant un índex sobre els preus de lloguer a Barcelona que serveixi de base per elaborar futures polítiques d’habitatge amb vocació social.

L’investigador de l’OVH reconeix que els darrers anys s’ha produït un avenç a la ciutat, perquè ara l’administració té en compte la situació personal i econòmica de les persones que volen llogar un habitatge i, a més, busca infondre aquesta consciència en la resta de la ciutadania amb campanyes que posen de rellevància la importància de l’habitatge com a dret fonamental.

“Després de molts anys en què gairebé només s’ha parlat de la inseguretat patida pels arrendadors, s’arriba a conscienciar sobre el fet que els llogaters i llogateres també pateixen una situació d’inseguretat considerable que, a més, afecta directament l’espai on viuen”, assegura.

 

Un model regulador per a Barcelona

Gigling fa anys que estudia els models d’habitatge de diferents ciutats europees i ha treballat com a assessor de diverses institucions. L’investigador de l’OVH explica també que Barcelona lidera el rànquing de ciutats espanyoles pel que fa a l’augment dels preus del lloguer.

“Sens dubte, perquè reuneix una alta demanda turística, un percentatge de tinença en règim de lloguer relativament alt i un nombre d’habitatges buits més petit en comparació a la resta de ciutats espanyoles”, explica.

En aquesta línia, Gigling admet la importància del turisme com a condicionant de les polítiques d’habitatge de la ciutat i reconeix la utilitat d’iniciatives com l’enviament de cartes als veïns i veïnes de Barcelona per informar-los sobre els seus drets en cas que es vegin afectats per l’existència d’un habitatge d’ús turístic il·legal al seu immoble. I afegeix: “Cal avisar sobre el fet que es tracta d’una activitat econòmica regulada i que, com a tal, s’ha de conformar a la legalitat”.

En la seva intervenció durant les Jornades d’Habitatge, Gigling es va mostrar preocupat pels efectes encara vigents de la bombolla immobiliària a Barcelona i va alertar de l’escalada de preus que provoca “desnonaments invisibles”: els que no apareixen en cap estadística i tampoc poden solucionar-se amb ajuts ni subvencions, perquè perjudicarien els interessos privats dels propietaris.

 

Control dels lloguers per part de l’administració local

A més de defensar el poder de decisió de les administracions locals en una matèria tan sensible com l’habitatge, Gigling en destaca la seva capacitat d’influència: tant a França com a Alemanya, el control de lloguers s’ha estès ràpidament a altres ciutats després que s’apliqués a les capitals. Això sí, adverteix que cada cas s’ha d’analitzar i situar en un context determinat.

Per exemple, la Mietpreisbremse (Llei alemanya sobre el fre a l’augment indegut de lloguer) s’ha citat sovint a Espanya per fer referència als contractes de renda antiga, però Gigling considera que “malgrat que els dos casos tracten de limitar l’increment dels preus de lloguer, els dos dispositius són molt diferents i no té sentit comparar-los”.

Altres ciutats com Àmsterdam, Londres i Bogotà també disposen d’una normativa pròpia, aplicable en l’àmbit municipal, que permet a l’administració supervisar el mercat de lloguer i defensar el dret dels llogaters. El nou número de la publicació Qüestions d’Habitatge presenta un estudi de Polítiques d’Habitatge Comparades en aquest sentit.