Les obres del nou Mercat de l’Abaceria Central, a la Travessera de Gràcia, han posat al descobert restes arqueològiques que ara es comencen a excavar i catalogar i que corresponen a l’antiga fàbrica cotonera Puigmartí. Els treballs arqueològics que es realitzen no afectaran el calendari de la reforma del mercat, que està previst que acabi l’últim trimestre de l’any 2025.

Ja es coneixia la possible existència de restes en la zona, un solar de la Travessera que s’inclou en una Zona d’Interès Arqueològic i d’alt valor històric, perquè se sabia que aquest havia estat l’emplaçament de la cotonera Puigmartí, més coneguda amb el nom de Vapor Nou. Es va inaugurar cap al 1839 i va ocupar el solar fins al 1876, quan va ser destruïda per un incendi. 

Les excavacions que s’han fet, uns treballs que està previst que acabin el mes d’abril, també van deixar al descobert un conjunt de rases de vinya d’una etapa anterior, es creu que dels segles XVII-XVIII. 

Pel que fa a l’antiga fàbrica, les restes trobades corresponen a l’edifici principal, que ocupava la nau central del mercat, i, també, a un seguit  de construccions o edificis annexos que donaven a la Travessera de Gràcia. Igualment, s’han trobat restes d’espais de circulació per a treballadors, vehicles i mercaderies i el pati de la fàbrica, centre neuràlgic de la factoria, amb dos grans dipòsits subterranis.

En els treballs fets fins ara no s’ha trobat cap resta de l’època romana, malgrat que el traçat de la Travessera de Gràcia correspon a una antiga via. Tampoc s’han trobat, de moment, restes de refugis de la Guerra Civil Espanyola, tot i que els testimonis de l’època afirmen que n’hi havia un.

El Mercat de l’Abaceria Central que ara està sent sotmès a una reforma, es va inaugurar l’any 1892 amb la finalitat de posar ordre en les activitats comercials  dels pagesos que venien els seus productes a la veïna plaça de la Revolució. 

L’edifici del mercat es va erigir sobre les restes de la fàbrica esmentada un cop cremada. Va ser propietat de  l’industrial Francesc Puigmartí i Caparà, i era una de les principals de la ciutat entre les dedicades al cotó, amb prop de vuit-cents treballadors i treballadores. 

L’any 1852, el Vapor Nou tenia 120 telers en funcionament. Uns anys més tard, el 1861, va rebre la visita de la reina Isabel II durant la seva estada a Barcelona. Voleu saber on és l’única resta visible que queda d’aquella gran fàbrica? Doncs acosteu-vos a la veïna plaça del Poble Romaní i veureu encara en peu una de les imponents xemeneies de l’antiga factoria.

Si us interessa l’arqueologia i les restes del passat que conserva el subsol de Barcelona, consulteu el web del Servei d’Arqueologia de Barcelona.