La memòria de Sant Felip Neri, la plaça ferida

Dilluns 22 d'octubre se celebrarà l'acte de descoberta d'un faristol de memòria a la plaça de Sant Felip Neri, bombardejada l'any 1938.

16/10/2018 14:05 h

Districte Ciutat Vella

A partir del proper dilluns 22 d’octubre a les 17 h de la tarda, un faristol de memòria recordarà els fets ocorreguts a la plaça de Sant Felip Neri el 30 de gener de 1938, quan l’aviació feixista italiana va bombardejar la plaça en un dels atacs més devastadors de la Guerra Civil a Barcelona, que va causar 42 morts, la majoria dels quals eren nens i nenes refugiats al convent de la plaça.

Durant l’acte es podrà veure una petita mostra de l’exposició que trobem actualment al Centre Cívic Pati Llimona amb el títol “La màgia de la plaça de Sant Felip Neri. Entre la vida i la memòria” de Sergi Bernal, coordinada per l’Arxiu Fotogràfic del Barri Gòtic.

L’acte, organitzat per la Taula de Memòria Històrica i Democràtica de Ciutat Vella com a part de les activitats del programa “Barcelona bombardejada, 1936-1939. Volem la pau, no l’oblit”, vol reivindicar la memòria com a tret fonamental per entendre el passat i per construir el futur.

El bombardeig de la plaça

El matí del 30 de gener de 1938, l’aviació feixista italiana, aliada de Franco, va bombardejar la ciutat de Barcelona, de les 9.00 a les 11.20 hores del matí, de manera ininterrompuda.

L’església de Sant Felip Neri, en mans de la Generalitat republicana, servia de refugi per a la mainada del barri i d’altres indrets de l’Estat, que fugien del terror feixista. Les bombes van ensorrar l’església, i van sepultar les nenes i nens que buscaven aixopluc al soterrani. Una vintena van morir. Els bombardeigs no van cessar, i els esforços d’evacuació eren obstaculitzats per les bombes. Fins a quaranta-dues persones van ser assassinades aquell matí i més d’un centenar van resultar ferides. La plaça va quedar devastada. Únicament va quedar dempeus la façana de l’església, amb les restes de metralla encara avui visibles.

Durant anys, la propaganda franquista va fer córrer el relat que els senyals de la façana corresponien a les bales disparades per afusellar els sacerdots de l’església, i encobrir, amb aquesta versió, la seva responsabilitat en la massacre.

Al llarg dels anys cinquanta, l’Administració municipal va reconstruir la plaça amb elements renaixentistes procedents d’altres zones bombardejades, com l’antic barri de la Catedral, actual plaça Nova, i la font, i li va donar l’aspecte que encara té avui, consolidant les intervencions que originaren el barri Gòtic.

El 2018, en complir-se vuitanta anys dels bombardeigs de Barcelona, l’Ajuntament ha senyalitzat aquest indret per exposar el coneixement dels fets.