Urbanisme de gènere, d’equitat i de seguretat a l’espai públic

L’urbanisme amb perspectiva de gènere posa en el centre la vida quotidiana i impulsa un model urbà inclusiu que tingui en compte la diversitat de gènere, l’edat o l’origen, per construir una ciutat més equitativa, segura i sense barreres. El ‘Manual d’urbanisme de la vida quotidiana’ recull els criteris, les metodologies i les eines dirigides als equips tècnics urbanístics.

14/02/2019 19:28 h

Ajuntament de Barcelona

La perspectiva de gènere en l’urbanisme situa la vida quotidiana en el centre de les polítiques per donar resposta a les demandes del conjunt de la ciutat des d’una visió inclusiva. L’objectiu d’aquesta nova mirada és que l’espai públic atengui les necessitats de tota la població, especialment de col·lectius més vulnerables com les dones, la gent gran o la infància, i que incorpori nous plantejaments que fins ara quedaven lluny de l’urbanisme tradicional.

La transversalitat de gènere en les polítiques municipals es va començar a aplicar a l’urbanisme per dissenyar mesures vinculades a la gestió de l’espai públic, la mobilitat i l’ecologia de la ciutat. Per identificar les necessitats concretes de cada barri, es van iniciar unes marxes exploratòries amb la participació activa del veïnat —especialment de les dones— per analitzar les problemàtiques del territoriproposar-hi millores, sobretot pel que fa a la percepció de la seguretat. En total s’han dut a terme marxes exploratòries amb 173 participants en onze barris de la ciutat, alguns dels quals formen part del Pla de barris.

Manual d’urbanisme de la vida quotidiana

Amb l’objectiu de garantir l’aplicació de la transversalitat de gènere en les polítiques urbanes, l’Ajuntament ha editat un document guia que recull els criteris de gènere dirigit als equips tècnics que participen en la planificació, la redacció i l’execució dels plans i projectes de la ciutat.

El Manual d’urbanisme de la vida quotidiana té la voluntat de superar la tradicional separació de l’urbanisme entre zones i sistemes, de l’espai públic i el privat. Per tant, concep la ciutat com un tot, intenta així reflexionar-hi tenint en compte la seva complexitat, i proposa treballar a diferents escales per incloure factors tan diversos com el temps, el teixit social o el grau d’autonomia dels seus habitants.

Formació en perspectiva de gènere

A més, en els darrers dos anys s’han dut a terme sessions formatives en perspectiva de gènere per al personal tècnic i directiu que exerceixen responsabilitats en l’elaboració de projectes de l’àrea d’Ecologia Urbana. Per tant, els treballadors de l’àmbit urbanístic tenen avui el coneixement necessari i les eines i els instruments que es recullen al manual per sumar la visió de gènere de manera idònia a tots els projectes urbanístics.

Actuacions urbanístiques amb perspectiva de gènere

Des del planejament urbanístic, es treballa per enfortir la xarxa quotidiana als barris, formada pel conjunt d’espais de relació, equipaments quotidians, comerços, parades de transport públic i carrers que els connecten. I a través de l’espai públic, es procura que els carrers, les places, els jardins i els parcs de la ciutat es projectin de manera que siguin i es percebin segurs i evitin racons i zones fosques. Alguns exemples de l’aplicació d’urbanisme de gènere són els següents:

  • Colònia Santiveri: Els criteris d’urbanisme dels carrers de Gabriel Miró, Torres de Marina i l’Encuny van sorgir de la diagnosi obtinguda de la marxa exploratòria en què van participar experts i veïnes del barri per visualitzar els punts negres i les mancances de la zona que generaven més inseguretat, sobretot a les dones. Com a resposta a aquestes demandes, els carrers de l’entorn de la Colònia Santiveri han millorat la il·luminació, la visibilitat, la disposició dels elements que treuen visibilitat, la vegetació i l’amplada de les voreres perquè la zona sigui més accessible, segura i amable.
  • Meridiana: El procés de participació ciutadana per consensuar la reurbanització ha incorporat la mirada de gènere per definir millores en la qualitat i les condicions per poder travessar l’avinguda i en la relació entre els barris, de totes dues bandes de la Meridiana. A través de grups de treball integrats per dones, veïnat, comerciants, gent gran, joves, infants, adolescents i persones amb diversitat funcional es va iniciar un procés de reflexió amb perspectiva de gènere sobre les necessitats quotidianes de la població del territori. Tots els coneixements recollits al llarg d’aquestes sessions es van incloure dins la diagnosi dels barris per millorar la xarxa quotidiana i per activar i reforçar els eixos prioritaris de transversalitat.
  • Gràcia: En aquest districte s’ha tirat endavant un projecte pilot per elaborar un mapa de la xarxa quotidiana que inclogui els equipaments, els espais públics i altres serveis i on s’indiquin les rutes accessibles i segures, així com rutes alternatives. Com a resultat d’aquesta feina s’ha dissenyat una metodologia per fer una diagnosi de l’espai físic i de l’activitat de les persones per descriure quins elements faciliten i quins dificulten la realització de les tasques quotidianes i de cura.
  • Nova xarxa de bus: L’autobús és el transport públic més utilitzat per dones, infants i gent gran. Per aquest motiu, millorar-lo des d’aquesta perspectiva de gènere el fa més accessible al conjunt de la ciutadania. En aquest sentit, s’està millorant la il·luminació de totes les noves marquesines perquè hi hagi més visibilitat a les parades i dotar-les així de més seguretat.
  • Superilles: Un dels principals objectius del programa de les superilles és millorar els indicadors associats a la perspectiva de gènere a l’espai públic per construir una ciutat millor i amb més qualitat de vida. Són exemples d’això l’ampliació de l’arbrat i la superfície per als vianants, la reducció de vehicles que hi circulen i la contaminació de l’aire i l’acústica. També s’hi han aplicat metodologies d’avaluació pròpies de l’urbanisme en clau de gènere, com ara enquestes sobre satisfacció d’ús. A la superilla del Poblenou, per exemple, s’ha dut a terme un treball participatiu de valoració de la seva implantació per avaluar els efectes mediambientals en la salut i en la vida quotidiana.

Notícies relacionades