El franquisme i la repressió popular, sense honors ni medalles

Gairebé per unanimitat el Plenari del Consell Municipal ha retirat els reconeixements a personatges i institucions del règim franquista i responsables del terrorisme d’estat i la repressió. Començant pel mateix dictador Francisco Franco, la llista d’honors revocats inclou altres personatges de passat funest de la ciutat i del país durant el franquisme, així com Severiano Martínez Anido, responsable de la repressió del moviment obrer als anys vint.

25/01/2019 15:10 h

Ajuntament de Barcelona

Les distincions que s’han revocat són la medalla commemorativa dels “Veinticinco años de paz”, que va rebre Franco el 1964, o la Medalla d’Or de la Ciutat a l’almirall Luis Carrero Blanco, cap del Govern franquista, la qual se li va adjudicar pòstumament l’any 1973, tot just set dies després de la seva mort.

La revocació de les medalles i dels reconeixements arriba quan es compleixen 80 anys de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, el 26 de gener de 1939, després de dos anys i mig de guerra i bombardejos.

La iniciativa del Govern municipal persegueix la recuperació de la memòria democràtica de la ciutat, la fi de la impunitat franquista i la restitució de la memòria de les víctimes del feixisme i de les persones que van patir la dictadura a l’Estat entre els anys 1939 i 1975.

Les altres Medalles d’Or de la Ciutat revocades són les que es van atorgar a:

  • El general José Solchaga Zala (atorgada l’any 1949), que va ocupar amb les tropes rebels les ciutats de Tarragona i Barcelona el gener del 1939.
  • El general Agustín Muñoz Grandes (1969). Va ser ministre secretari general del Movimiento, general en cap de la División Azul i ministre de l’Exèrcit.
  • Antonio Ibáñez Freire (1967). Ja en democràcia, va ser ministre de l’Interior els anys 1979 i 1980, tenia la Creu de Ferro de l’exèrcit alemany, atorgada en reconeixement del seu servei durant la Segona Guerra Mundial.
  • La Sección Femenina de la Falange Española (1966), institució creada l’any 1934 per les dones falangistes.
  • Alfonso Pérez-Viñeta Lucio (1971), capità general de Catalunya fins al 1971. Va tenir un gran protagonisme tant en l’exèrcit colpista com en la Falange Española.

També s’ha retirat la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona al Tercio de Requetés de Nuestra Señora de Montserrat, la unitat militar de xoc de l’exèrcit franquista d’inspiració carlina i integrada majoritàriament per catalans, i el pergamí i la placa de plata de fill adoptiu a Felipe Acedo Colunga, vinculat a la Sanjurjada, el cop d’estat que el 1932 va intentar derrocar la Segona República.

D’altra banda, s’ha deixat sense efecte l’acord del Ple del 1929 per sol·licitar al Consell de Ministres la concessió de la Gran Cruz de Beneficencia al general Severiano Martínez Anido, governador civil de Barcelona a principis dels anys vint, ministre de Governació durant la dictadura de Primo de Rivera i un dels impulsors de les bandes armades de pistolers vinculats a la policia amb l’anomenada llei de fugues. Per això, Martínez Anido és considerat un dels responsables de la repressió del moviment obrer que va matar dirigents sindicals com Francesc Layret.

Han votat a favor de la retirada de medalles i honors tots els grups, excepte el PP, que s’hi ha abstingut.

Un nou pas en la lluita contra la impunitat franquista

La retirada d’aquestes medalles és un pas més en la lluita del Govern municipal contra la impunitat franquista. A l’abril, el Plenari municipal va revocar la Medalla d’Or de la Ciutat a l’alcalde franquista Miquel Mateu Pla i va anul·lar els expedients de depuració de més de mil sis-cents treballadors i treballadores municipals.

Un any abans, el març del 2017, havia estat el torn de l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa, que va perdre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona que se li havia concedit l’any 1976, al final de la dictadura.

Així mateix, el Govern municipal, a través del comissionat de Programes de Memòria, ha dut a terme durant aquest mandat una política activa per retirar de la via pública les plaques franquistes de l’antic Institut Públic de l’Habitatge. Després d’elaborar un cens dels elements de simbologia franquista que perduraven a la via pública, es va procedir a retirar-los, i així es va donar compliment al que estipula la Llei de memòria històrica. En total, s’han retirat prop de mil cent plaques.

Etiquetes associades a la notícia