Es lliuren les claus dels 20 habitatges del projecte d’habitatge cooperatiu La Balma

15/07/2021 21:26 h

Clara Cardona Capdevila

Es lliuren les claus als veïns i veïnes dels 20 habitatges en règim de protecció oficial del projecte d’habitatge cooperatiu La Balma, al carrer Espronceda 131-135 del barri del Poblenou, al Districte de Sant Martí, construït en un solar públic que  l’Institut Municipal d’Habitatge de Barcelona (IMHAB) ha cedit a la cooperativa Sostre Cívic per 75 anys, prorrogables. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el president de Sostre Cívic, Carlos Alcoba; el president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, Guillem Llorens; la directora de la Delegació de Barcelona de Fiare Banca Ètica, Sònia Molina; el secretari d’Habitatge i Inclusió Social de la Generalitat de Catalunya, Carles Sala i les representants de La Balma Sil Bel i Maria Badia han participat en l’acte.

El projecte de La Balma neix l’any 2016 quan la cooperativa Sostre Cívic, amb un grup impulsor de persones sòcies i l’equip d’arquitectes de la cooperativa Lacol i la Boqueria, guanyen el concurs impulsat per l’Ajuntament de Barcelona per desenvolupar un projecte d’habitatge cooperatiu al barri del Poblenou. El procés de construcció va començar el mes de setembre de 2019 i ara s’entreguen les claus a les 20 unitats de convivència que s’hi instal·laran.

La Balma és un edifici de cinc plantes i consta de vint habitatges en règim d’Habitatge de Protecció Oficial de tres tipologies: els petits, de 48,9 m²; els mitjans, de 61 m² i els grans de 75,34 m². A més dels habitatges, l’edifici disposarà d’una sèrie d’espais comuns: una sala comunitària amb cuina i lavabo, un aparcament i taller de bicicletes, habitacions per convidats, una sala de cures, una bugaderia i un terrat comunitari.

L’edifici està construït amb fusta i disposarà de geotèrmia, una font d’energia renovable obtinguda de la calor emmagatzemada a l’interior de la Terra. El grup impulsor de La Balma és heterogeni i intergeneracional, i inclou tipologies familiars diverses, monoparentals, parelles amb i sense fills, unitats individuals joves o jubilades. A més a més, un dels habitatges està reservat a una unitat de convivència que es trobi en situació d’especial vulnerabilitat. S’hi instal·laran dos joves exmenors tutelats.

Impuls al cohabitatge

Aquesta és una de les diverses accions de l’Ajuntament de Barcelona en l’aposta per ampliar al màxim l’habitatge públic de lloguer, i que es recull en el Pla pel Dret a l’Habitatge 2016-2025.

Amb aquest model, Barcelona s’ha convertit en una de les primeres ciutats de l’Estat que té en marxa projectes de cohabitatge i que tenen per objectiu garantir l’accés a un habitatge digne i assequible, mantenir la titularitat pública del sòl, lluitar contra l’especulació, afavorir l’estabilitat en el temps dels usuaris i fomentar la gestió comunitària dels immobles.

L’any 2015 es van signar els dos primers projectes pilot, on els veïns ja hi viuen: Princesa, 49 (5 habitatges) i La Borda (28 habitatges). L’any 2016 es va ampliar a un total de 122 habitatges amb una primera licitació de solars i edificis municipals en la que es van adjudicar quatre solars, un dels quals, el de la Balma. L’any 2019 es va fer una segona licitació pública de tres solars, que van sumar 107 nous habitatges.

A més a més, per impulsar aquesta modalitat d’habitatge, l’Ajuntament ha creat la taula d’habitatge cooperatiu, com a nou grup de treball dins el Consell de l’Habitatge Social de Barcelona. Dins d’aquesta taula l’Ajuntament ha firmat un conveni amb entitats sense ànim de lucre per agilitzar el procés de cessió de solars i augmentar el parc públic d’habitatges. Amb el conveni firmat el passat mes de novembre, s’han posat a la disposició d’aquestes entitats 15 solars i 3 edificis que sumen un total de 497 habitatges dedicats al lloguer i al cohabitatge.