Justícia climàtica: justícia de gènere

La situació de crisi climàtica és evident: pujada de les temperatures, sequeres, desaparicions d’espècies animals i plantes, contaminació ambiental, etc. I són moltes les activistes, joves i adolescents, que s’han manifestat en defensa del planeta: Greta Thunberg des de Suècia, però també Berta Zúñiga Cáceres a Hondures, Alexandria Villaseñor als Estats Units o Artemisa Barbosa Ribeiro al Brasil. Elles són hereves de l’ecofeminisme de Petra Kelly, Rachel Carson, o Karen Warren o, més a prop, Alicia Puleo, Marta Tafalla o Yayo Herrero.

Gràcies a exemples com el de les dones del moviment Chipko, a l’Índia, que abraçaven els arbres dels boscos comunals per evitar-ne la tala, o el lideratge i la participació femenins de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, sabem que el feminisme i l’ecologisme comparteixen la defensa de la vida i la certesa del fet que el model actual és cada cop més insostenible.

La justícia climàtica està lligada a la justícia social i de gènere, ja que les dones són les que més pateixen la crisi climàtica. Si bé el 2016 les dones només eren el 23% dels parlamentaris i les parlamentàries nacionals i el 4% dels CEO de les grans empreses, representaven el 80% de les persones refugiades climàtiques. I també són les dones les que promouen més iniciatives per adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic en l’àmbit comunitari, familiar i polític. Històricament, en l’esfera quotidiana, també trobem majoria de dones al càrrec de la reutilització i l’intercanvi de béns, del consum, de l’alimentació i, en general, de les xarxes comunitàries i familiars de sosteniment de la vida.

En tant que les ciutats són responsables d’aproximadament el 70% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, el paper de Barcelona és i ha de ser fonamental.

Amb aquest compromís s’ha elaborat el Pla Clima 2030, amb 242 mesures per reduir en un 40% les emissions contaminants. El premi 8 de Març – Maria Aurèlia Capmany d’enguany s’inscriu en aquesta línia.

Condicions de participació

S’hi podran presentar projectes o treballs que promoguin accions de sensibilització, de justícia ambiental, social i de gènere, o que apoderin les dones des d’una mirada ecofeminista, entre d’altres.

Els projectes hauran de ser inèdits o estar en procés inicial, incloure la perspectiva interseccional de gènere i han de poder tenir lloc a la ciutat de Barcelona.

S’hi poden presentar les persones físiques, els grups, les associacions o altres entitats sense ànim de lucre de Barcelona. En el cas de grups que no estiguin formalitzats jurídicament i que estiguin integrats només per persones físiques, cal que la persona representant del grup estigui empadronada a la ciutat de Barcelona.

Com es pot veure a les bases, alguns dels criteris avaluatoris seran l’aplicació de la perspectiva de gènere interseccional, l’ús de pràctiques col·laboratives i de treball en xarxa o la presència majoritària de dones o amb paritat de gènere en la composició dels equips participants.

Els projectes s’han de presentar al Registre General de l’Ajuntament (pl. Sant Miquel, s/n, planta baixa) o als registres municipals situats a les oficines d’atenció ciutadana.

El termini de presentació de projectes finalitza el divendres 31 de gener del 2020.

Més informació: https://ajuntament.barcelona.cat/dones/ca/premis-i-jornades/premis/premi-8-de-marc-maria-aurelia-capmany