La Creu de Sant Jordi recau en diverses personalitats i entitats barcelonines

14/04/2015 18:52 h

Redacció

El Govern català ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 27 personalitats i 15 entitats que han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. Entre els guardonats barcelonins hi ha personalitats com Carles Vilarrubí; a títol pòstum, Jacint Mora i Francesc Xavier Vilamala, i entitats com Aspasim, l’Hospital del Mar, el Teatre Romea i la Confraria de Mestres Fusters i Gremi de Fusters, Ebenistes i Similars de Barcelona.

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que es pot rebre per part de la Generalitat de Catalunya. Es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Aquest 2015 la distinció ha anat a parar als barcelonins i les entitats barcelonines següents:

Jordi Aguadé i Clos. Ceramista. Pel prestigi assolit en la pràctica de la ceràmica i del disseny i per la seva dedicació a la cultura.

Manuel Antoni Condeminas Hughes. Empresari i diplomàtic. Pel seu paper en la vida econòmica catalana i, singularment, per la seva trajectòria diplomàtica. Ha estat secretari general del Cos Consular a Barcelona.

Llibert Cuatrecasas i Membrado. Advocat, economista i polític. Per la dedicació continuada al servei de Catalunya, que ha exercit des de diferents àmbits, nacionals i internacionals.

Joan de Muga Dòria. Galerista i editor. Vinculat des del 1976 a la Galeria Joan Prats i impulsor d’altres espais d’art a Nova York, Los Angeles i Barcelona, ha destacat per la promoció internacional d’artistes catalans.

Agustí Pons i Mir. Periodista i escriptor. Per la seva presència significativa en el panorama periodístic del darrer mig segle a Catalunya.

Anna Soler-Pont. Agent literària, productora audiovisual i escriptora. Per la vàlua d’una activitat destacada a partir del 1992 amb la fundació de l’agència Pontas, que li ha procurat projecció internacional.

Llorenç Sànchez i Vilanova. Escriptor i activista. Pel conjunt d’una obra que depassa el centenar de títols i que constitueix una valuosa promoció de la Pobla de Segur, el Pallars i, per extensió, les comarques del Pirineu.

Mercè Sampietro i Marro. Actriu. Per la seva trajectòria de conjunt en els àmbits del cinema, el teatre, la televisió i el doblatge.

Carme Pinós i Desplat. Arquitecta, urbanista i interiorista. En reconeixement d’una activitat professional rellevant, associada inicialment a Enric Miralles, amb qui col·labora en el projecte olímpic de Barcelona 92.

Carles Vilarrubí i Carrió. Empresari. Per la seva presència significativa en la vida econòmica i social catalana a través de diferents empreses i institucions.

Jacint Mora i Obrador. Emprenedor. En reconeixement, a títol pòstum, del conjunt de la seva trajectòria econòmica, social i política.

Francesc Xavier Vilamala i Vilà. Forner. En reconeixement, a títol pòstum, de la seva contribució al sector i la promoció dels valors alimentaris del pa.

Entitats barcelonines:

Agrupació Sardanista l’Ideal d’en Clavé de les Roquetes. Entitat fundada l’any 1960 que ha contribuït, des del barri de les Roquetes de Barcelona, a ensenyar i difondre la sardana i a promoure la dansa i la música tradicionals. Organitzadora del conegut aplec anual al parc de la Guineueta, també destaca la seva tasca de formació de monitors en l’àmbit sardanístic i el foment d’activitats culturals catalanes.

Alter Mútua de Previsió Social dels Advocats de Catalunya a Quota Fixa. En el cent setanta-cinquè aniversari d’una de les institucions rellevants del mutualisme a Catalunya des dels valors de la solidaritat, l’ajuda mútua i la consciència col·lectiva.

Aspasim. Entitat els inicis de la qual es remunten a l’any 1938, i que des de diferents barris de Barcelona es dedica a l’atenció a les persones amb discapacitat psíquica greu en tots els àmbits vitals.

Confraria de Mestres Fusters i Gremi de Fusters, Ebenistes i Similars de Barcelona. Per la seva contribució, documentada des de mitjan segle XIII, a la dignificació dels oficis de la fusta en totes les seves variants.

Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. Per la continuïtat d’uns estudis ben implicats en la transformació d’una professió que ha sabut adaptar-se a les necessitats de la societat.

Grup de Treball Estable de les Religions (GTER). Com a entitat pionera a la península Ibèrica i de referència a Europa en el seu àmbit.

Hospital del Mar. En la commemoració del centenari d’una institució sanitària de Barcelona vinculada especialment als seus barris marítims.

Teatre Romea. Pel paper rellevant que aquest equipament, creat el 1863, ha tingut en la cultura i la societat de Barcelona i de Catalunya.