Perfil socio - econòmic de Ciutat Vella 2018

Presentem tot seguit els principals resultats de l’anàlisi del perfil socio-econòmic de Ciutat Vella per a l’any 2018, d’acord amb el previst dins de la mesura 3.1 del Pla de Desenvolupament Econòmic de Ciutat Vella.

31/07/2019 11:02 h

Jessica Koper Pellicer

Podeu trobar el document sencer en el següent enllaç

Població

Amb 102.138 habitants el 2018, Ciutat Vella represent

a el 6,3% de la població de Barcelona. La població es manté estable (amb un lleu descens del -0,1) respecte el 2017, mentre que al conjunt de la ciutat augmenta moderadament (en un +0,2). Aquest creixement contrasta amb el fet que des de l’inici de la crisi la població de Ciutat Vella ha disminuït un -8,7%, la reducció més pronunciada dels deu districtes i molt superior a la de la ciutat, que està prop de recuperar els nivells de població previs a la crisi (-0,1%).

Les 47.307 persones d’origen estranger residents a Ciutat Vella representen el 46,3% del total de població del districte, un percentatge molt superior al de la mitjana de Barcelona (18,5%). Per barris, la major concentració de residents d’origen estranger es troba al Raval  -que n’aplega més de la meitat del districte (51,6%)-. Per principals orígens destaca el Pakistan, que representa el 13,3% de les persones estrangeres del districte i, en el cas del Raval, gairebé  la cinquena part d’aquestes (18,9%). També destaquen la població italiana i filipina, amb un 19,3% i un 16,9% -respectivament- del total de població d’origen estranger del districte.

Pel que fa a nivell d’estudis, un 25,4% de la població de Ciutat Vella no té estudis o només té estudis primaris (dada 5 punts superior a la de la ciutat). D’altra banda, la proporció de població amb educació universitària (31,6%) és molt propera a la mitjana de Barcelona (31,9%), però, en canvi, els estudis secundaris estan menys representats al districte (20,1%) que a la ciutat (25%).

Mercat de treball

Quant a la participació al mercat de treball, Ciutat Vella registra taxes específiques d’activitat (76,5%) i ocupació (65,7%) superiors a les del conjunt de la ciutat -de 74,4% en activitat i 65% en ocupació- segons l’Enquesta Sociodemogràfica del 2018 a Barcelona. El districte se situa com el segon de la ciutat amb una taxa d’activitat més elevada, després de Sants-Montjuïc.

Les 6.501 persones registrades com a aturades a Ciutat Vella el desembre de 2018 representen un 9,4% d’aquest col·lectiu a Barcelona.

El 45,8% de les persones en situació d’atur són dones – un percentatge inferior en 8,4 punts inferior a la mitjana de la ciutat-, i un 40,9% són d’origen estranger – un percentatge que duplica el de la ciutat (20,5%)-. En termes d’edat, el pes del col·lectiu de més de 45 anys (47,2%) és inferior al del conjunt de la ciutat (53,6%) i el de 30 a 44 (36,4%) és superior, el que reflecteix una població en atur més jove. Finalment, un 32,6% de l’atur registrat a Ciutat Vella és de llarga durada, xifra inferior en 4 punts a la del conjunt de Barcelona.

El pes de l’atur femení sobre l’atur total és inferior al de la ciutat en tots els barris de Ciutat Vella: a la Barceloneta i Sant Pere, Sta. Caterina i la Ribera i la Barceloneta se situa  pels volts del 50%, al Gòtic es manté per sobre de la mitjana del districte i al Raval està clarament per sota, amb un valor del 42,8%.

Renda Familiar Disponible, salaris i exclusió social

La Renda Familiar Disponible (RFD) de Ciutat Vella l’any 2017 registra un índex de 84,3 per Barcelona=100, disminueix en 2,6 punts respecte a l’any anterior.

El 2017 Ciutat Vella ha reduït el seu nivell relatiu de renda per primera vegada des de 2008, amb un descens interanual de -2,6 punts que el situa en 7a posició entre els districtes, sent superada per Sants-Montjuïc i només per davant d’Horta-Guinardó, Sant Andreu i Nou Barris. Tres dels quatre barris del districte (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera és l’excepció) participen d’aquesta tendència descendent, en la que ha pesat que la caiguda de l’atur és més lenta que al conjunt de la ciutat i que les variables relacionades amb la motorització dels residents (que sempre puntuen baix per diversos condicionants de la trama urbana) retrocedeixen.

El 2017, el salari mitjà de les persones assalariades residents a Ciutat Vella és de 22.244 euros anuals. Aquesta retribució està 8.000€ (un 26,5%) per sota de la mitjana de Barcelona, i situa el districte com el de menor nivell salarial de la ciutat. Aquesta dada posa de relleu que –tot i l’acostament progressiu de la renda disponible del districte a la de Barcelona- les condicions laborals de les persones que hi resideixen estan entre les més precàries de la ciutat.

D’acord amb l’Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona, el 2017 el 31,4% de la població resident a Ciutat Vella viu per sota del llindar de la pobresa, una taxa que supera en 11,8 punts la mitjana de la ciutat (19,6%) i és la segona més alta dels deu districtes.

El 2018, la privació material severa a la ciutat afecta el 11,2% de les llars de Ciutat Vella, percentatge superior al del conjunt de la ciutat (6,5%), essent el districte amb més impacte d’aquest fenomen. Es detecta una diferència notable entre grans barris, on contrasta  el baix percentatge del Barri Gòtic (3,9%) amb els de la resta de barris, que se situen entre el 9,7% de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i el 13,7% del Raval.

Per tipus de privació, a Ciutat Vella la temperatura inadequada afecta el 21,6% de les llars, els retards en pagaments el 16,4%, la carència alimentària el 4,7%, més d’una cinquena part de les llars (23%) no pot fer vacances i un 37,7% no pot fer front a imprevistos, resultats tots ells superiors als del conjunt de la ciutat de Barcelona.

ACTIVITAT ECONÒMICA

Les característiques pròpies de Ciutat Vella  li atorguen un perfil singular i únic dins l’estructura econòmica de la ciutat, amb una clara especialització en activitats d’hoteleria i restauració, culturals i comercials.

  1. Espai productiu

A Ciutat Vella el 40,2% de la superfície cadastral està destinada a activitat econòmica, registre que supera en 9,3 punts percentuals la mitjana de Barcelona.

Per activitats, destaquen les oficines amb gairebé la quarta part (23,3%) de l’espai productiu del districte, seguides del comerç i del turisme i l’hostaleria, que representen cadascun una cinquena part del mateix (21,5 i 21,2% del total, respectivament). D’aquesta manera, Ciutat Vella presenta una proporció de sòl destinat a oficines superior a la mitjana de la ciutat (en 5,5 punts), mentre que el pes de la superfície destinada a comerç és 2,2 punts inferior –degut a que la potent activitat comercial està molt centrada en establiments de petita dimensió- i el de la indústria 14,3 punts inferior.

Segons dades del Registre Mercantil del 2018 el districte de Ciutat Vella compta amb 13.348 establiments empresarials dedicats a activitat econòmica, que representen el 7,3% del total de Barcelona.

  1. Comerç i serveis

Més d’una quarta part dels establiments del districte es dedica al comerç (28,2%). Destaquen a continuació els serveis a les empreses (16,4%) i l’hostaleria (15,7%).

L’any 2016, el districte de Ciutat Vella compta amb 6.448 locals en planta baixa -el 9,9% dels de Barcelona-, dels quals 6.222 estan actius i  226 buits o en reforma. El comerç és l’activitat més present entre els locals (51%), seguit dels serveis que representen un 42% i els altres locals un 7%.

  1. Activitat turística

Els trets de centralitat, oferta d’activitats i atractius patrimonials i urbans que caracteritzen Ciutat Vella li atorguen un paper cabdal dins l’activitat turística a la ciutat. El districte destaca per la seva dotació d’oferta turística: amb 852 establiments (un 8% de la ciutat) i 27.436 places hoteleres (un 18% de les de la ciutat) se situa com el segon districte amb major nombre de places per darrere de l’Eixample. Tres quartes parts de l’oferta d’establiments (71,2%) es concentra en habitatges d’ús turístic, que representen un 11,5% de les places d’allotjament. Per contra, els hotels només representen un 15,4% dels establiments però acumulen el 68,6% de les places.

Pel que fa a la distribució de l’oferta turística per barris, el Raval –amb 10.788- encapçala el nombre de places i absorbeix  casi dues cinquenes parts de les del districte (el 39%), seguit del Gòtic, amb 9.926 places i un 36%, mentre que a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera se’n compten més de 3.600 i a la Barceloneta 2.984 -el que representa el 13% i el 11% del total, respectivament.

  1. Mercat de l’habitatge

El  quart trimestre de 2018, el preu de  l’habitatge de segona mà de Ciutat Vella  (4.434€/m2) supera en un 2,1% la mitjana de Barcelona (4.344€/m2), tot i haver-se reduït en un -3,3% en termes interanuals.

Per barris, només el Raval presenta uns preus de venda de l’habitatge de segona mà inferiors als del districte i de Barcelona (4.034€/m2). El preu de venda en habitatge de segona mà més elevat del districte es localitza a la Barceloneta amb 4.815 €/m2, seguida de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i el Gòtic (a l’entorn dels 4.700€/m2), i tots ells se situen per sobre de les mitjanes de Ciutat Vella i de Barcelona.

Quant al mercat de lloguer, els barris que es troben per sota del lloguer mitjà mensual del districte són la Barceloneta i el Raval -amb lloguers mitjans de 899,4 i 821,8 euros respectivament-, mentre que Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i -especialment- el Gòtic se situen per sobre amb valors de 972,1 i 1.024,8 euros, respectivament.

  1. Economia Cooperativa, Social i Solidària

Ciutat Vella concentra l’11,6% de les entitats i iniciatives de l’economia social i solidària de la ciutat al finalitzar l’any 2018, amb més de 500 organitzacions on destaquen les 313 entitats de Tercer Sector Social i les 93 societats cooperatives. A més a més, Ciutat Vella registra 78 Fundacions,  2 empreses d’inserció (amb un pes del 17,3 i 15,4% % del total de la ciutat) i amb 4 mútues que representen més d’una tercera part de les que hi ha a Barcelona. Finalment es comptem 15 iniciatives comunitàries formades per 2 bancs del temps, 6 grups de consum, 5 horts comunitaris, 1 hort municipal i 1 mercat d’intercanvi.

 

 

Etiquetes associades a la notícia