Princeses fortes, valentes i emprenedores

11/12/2015 08:30 h

Susagna Alcón

Els “Contes Desexplicats” capgiren els relats clàssics i els adapten amb valors no sexistes. En aquesta col·lecció, creada pel grup Vivim del Cuentu, la rateta no escombra l’escaleta, sinó que llegeix a l’escaleta, i el conte de La princesa i el pèsol es converteix en una història d’emprenedoria, en què la princesa engega un negoci de matalassos.

Vivim del Cuentu és un grup de contacontes que expliquen històries “a tort i a dret per a petits i grans” des de fa 8 anys. Al llarg d’aquest temps s’han adonat que els contes clàssics han perdurat durant segles gairebé intactes, amb una visió del món que no es correspon amb l’actualitat. “Presenten uns valors que avui en dia afortunadament es posen en dubte: els marits són els valents, les dones s’estan a casa i les princeses són unes ploramiques, són les dèbils”, assegura Borja Castellet, un dels cuentistes.

És per això que, arran de l’encàrrec d’una sessió de contes no sexistes, Vivim del Cuentu va crear “Contes Desexplicats”. Els autors de la col·lecció parteixen d’un conte clàssic, conegut de tothom, i el capgiren com un mitjó: en canvien un sol element i se’n deriva una història completament diferent. En els seus contes, la Caputxeta és forçuda; la rateta no escombra l’escaleta, sinó que llegeix a l’escaleta, i La princesa i el pèsol es converteix en una història d’emprenedoria, en què la princesa engega un negoci de matalassos. Són les cabretes les que es disfressen de llop, és la princesa la que ajuda sant Jordi, en Patufet és gran i es converteix en Patufot i els porquets són 4, no pas 3, i tenen un grup de música molt famós.

Cada any, 2 llançaments editorials

La col·lecció “Contes Desexplicats” està formada per 8 títols, i cadascun d’ells està il·lustrat per joves il·lustradors de l’Escola de la Dona. Noe Bofarull, cuentista i il·lustradora, explica que no els marquen les característiques físiques dels personatges: “Als textos dels nostres contes, els personatges no estan descrits per l’aspecte físic, però sí pel caràcter. Si el caràcter et diu que la Caputxeta ha de ser forçuda i supervalenta, tu, quan la dibuixes, li donaràs aquest toc.”

En aquest sentit, intenten fugir dels estereotips físics dels personatges clàssics i posen en dubte, per exemple, que les princeses hagin de ser molt guapes, anar vestides de color rosa i tenir els cabells molt llargs. D’altra banda, també volen redibuixar els estereotips masculins. “Falten heroïnes, i també falten rols masculins que no siguin forts, alts, valents i guapos. També se’ls poden atribuir característiques que sempre s’han assignat a la dona. Per què no hi pot haver un príncep a qui li agradi cuinar? O que, enlloc de passar el dia batallant i fent guerres, prefereixi anar d’excursió a la muntanya?”, conclou Castellet.