“S’ha de tractar l’habitatge com un dret bàsic garantit, sense deslligar-lo de les polítiques socials”

06/11/2019 12:05 h

Ajuntament de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona ha fet un esforç, en els darrers anys, per revertir les actuacions en matèria d’habitatge impulsades en el passat que s’ha demostrat que no eren efectives, impulsant noves mesures que “tracten l’habitatge com un dret bàsic garantit” i que “no es deslliguin de les polítiques socials”. Així ho ha afirmat la regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, durant la sisena edició de les jornades d’habitatge que organitza la Diputació de Barcelona.

Durant aquesta jornada, celebrada a l’Espai Francesca Bonnemaison, s’ha reflexionat sobre el passat immediat amb voluntat de prendre consciència dels errors i les mancances detectades en les polítiques d’habitatge i s’ha debatut sobre la manera de reformular-les en l’agenda local.

Tal i com ha expressat la regidora, “existeix un diagnòstic compartit d’allò que no s’ha fet bé en matèria d’habitatge, també en món local. En el passat s’ha donat un impuls molt prioritari a la construcció d’habitatge en propietat i d’habitatge protegit de venta, però aquestes accions no han resultat positives”. “Cal voluntat política i un canvi del marc normatiu per revertir aquestes condicions”, ha afegit.

 

Vetllar pel compliment normatiu en habitatge

Tot seguit, Lucía Martín ha compartit algunes de les iniciatives d’èxit impulsades per l’Ajuntament de Barcelona que, al seu parer, altres municipis de Catalunya també podrien adoptar per promoure l’habitatge social i assequible.

Així, per exemple, ha explicat com a Barcelona s’ha aprofitat el marc legislatiu vigent en matèria d’habitatge a Catalunya, que “és el més garantista de tot l’Estat”, per crear una unitat de disciplina que vetlla pel compliment d’aquesta normativa i garanteix el bon ús dels habitatges.

Aquesta unitat de disciplina ha pogut detectar casos d’assetjament immobiliari, l’existència de pisos buits o ha requerit informes previs a les grans rehabilitacions. “No té una voluntat sancionadora sinó que vol recuperar el bon ús dels habitatges”, ha explicat. Segons Martín, “l’aplicació de mesures d’inspecció disciplinaries per recuperar bons usos dels habitatges” és una mesura exportable a d’altres ajuntaments catalans.

Per alta banda, la regidora ha destacat la creació d’una unitat de lluita contra els desnonaments que ha assumit, des de l’àmbit municipal, la tasca de suport i acompanyament que fins llavors feia la ciutadania sense el suport de les administracions”.

 

Col·laborar amb altres administracions i amb el sector privat

Per altra banda, Lucía Martín s’ha mostrat partidària de “cercar sinèrgies i generar aliances amb altres ajuntaments” al mateix temps d’impulsar “altres fórmules amb el sector privat”. En aquest sentit, ha destacat fórmules com les cooperatives en cessió d’ús i la col·laboració amb empreses de lucre limitat.

Una altra de les accions que la regidora d’Habitatge defensa és l’ampliació de la mesura del 30%, “que diu que sector privat s’ha de coresponsabilitzar en la creació d’habitatges a preu assequible”.

Per últim, ha mencionat els projectes que des de l’Ajuntament de Barcelona s’han posat en marxa fent servir noves tecnologies constructives i els habitatges industrialitzats, com és el cas dels Allotjaments Aprop que s’estan desenvolupant actualment a la ciutat

 

Instruments per fer créixer el parc d’habitatge assequible

En aquesta taula rodona, dedicada a les actuacions sobre el parc existent per a reforçar l’oferta d’habitatge assequible, també s’han pogut conèixer les iniciatives i mesures d’altres institucions.

Així, el Director Adjunt de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt, ha explicat que existeixen diversos instruments, tant voluntaris com de caràcter forçós, per tal de fer créixer el parc d’habitatge assequible. Fornt ha posat com a exemple el dret de tanteig i retracte que poden exercir els ajuntaments i altres administracions, i que ha permès adquirir fins ara més de 3.600 habitatges a Catalunya.

El representant de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya també ha parlat de les adquisicions voluntàries, l’adquisició de drets d’ús, les borses de lloguer o els convenis de cessió d’habitatges de lloguer social, ente d’altres mesures. Segons Fornt, “cal desplegar tots els instruments de la manera coordinada possible, perquè les formes úniques no funcionen”.

 

Impulsar canvis en els planejaments

Per la seva banda, el president de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Joan Ràfols Esteve, ha recordat que el Pla director urbanístic metropolità (PDU) preveu un creixement de la població de l’àrea metropolitana de 400.000 persones. “Caldran 116.000 habitatges nous a l’AMB d’aquí al 2030”, ha dit, recordant que l’actual oferta “està molt per sota de les necessitats del creixement  previstes”.

Segons Ràfòls, “mobilitzar el parc buit i adquirir habitatge existent son mesures que s’han dut a terme però que han estat insuficients”, i ha apuntat que cal impulsar “modificacions de planejament, com la que ha posat en marxa Barcelona”. Ràfols també ha assenyalat la importància d’allargar la vida útil del parc existent i per això, ha dit, “calen polítiques de rehabilitació intenses”, però que també resultin viables.

 

Iniciatives locals d’èxit

Finalment, el Coordinador de Projectes Estratègics de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Jordi Cuyàs Soler, ha explicat que en aquest municipi fa 30 anys que es van plantejar l’aplicació de polítiques d’habitatge amb diverses iniciatives com la creació d’una societat formada per l’Ajuntament i la Generalitat, o la mesura de recuperar per a la ciutat habitatges buits que no eren habitables. “Els privats cedeixen els habitatges i l’ajuntament els rehabilita i els posa a lloguer”.

A banda de les iniciatives de Barcelona i Vilafranca, durant la resta de la jornada d’habitatge de la Diputació s’han pogut conèixer les experiències d’altres llocs, com és el cas de l’aposta social en la gestió de l’habitatge que s’aplica a Bilbao, o l’aposta per l’habitatge social que ha fet que a Viena, un 62% de les persones visquin en pisos socials.

A més, representants de l’Estat i la Generalitat de Catalunya han explicat quines son les prioritats i les mesures previstes per potenciar la creació d’habitatge assequible en els propers anys, així com s’ha donat a conèixer la iniciativa de l’Agenda Urbana de la Unió Europea.