Observatori de les Discriminacions a Barcelona el 2019: qui discrimina, per què i on

L’informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2019 radiografia i analitza els mecanismes de la discriminació, els col·lectius victimitzats i els agents discriminadors de la ciutat. A més, aprofundeix en els problemes, les estratègies per fer-hi front, els reptes i les recomanacions per a les administracions públiques i les entitats. És una publicació conjunta de l’Oficina per la No Discriminació (OND) i divuit entitats de defensa de drets que treballen en la lluita contra la discriminació.

28/05/2020 19:32 h

Ajuntament de Barcelona

L’informe l’ha elaborat la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a les Víctimes de la Discriminació, formada per l’OND, Acathi, l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH), Bayt al-Thaqafa, Cepaim, Dincat, Federació ECOM, Federació Salut Mental Catalunya (FSMC), Federació Veus, Fil a l’Agulla, Fundació Secretariat Gitano (FSG), Gais Positius, Irídia, l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH), Plataforma per la Llengua, Sindicat de Llogateres, SOS Racisme, Unión Romaní i la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL).

La infradenúncia

Durant el 2019, la Taula d’Entitats ha recollit 411 situacions de discriminació, una xifra molt superior a les 265 registrades el 2018. Els motius principals han estat el racisme i la xenofòbia (33%) i l’LGTBI-fòbia (25%).

Tot i els esforços que duen a terme les entitats i l’OND, la infradenúncia encara és un problema i invisibilitza el fenomen a la ciutat. Una de les raons principals de la infradenúncia és la normalització de la discriminació, que fa impossible reportar-la o denunciar-la, ja que implicaria fer-ho constantment, amb el desgast emocional i la inversió de temps i diners que suposa.

En ocasions, una altra raó és la manca de confiança en el sistema o els cossos de seguretat, la por a les conseqüències i les represàlies si es denuncia, la vulnerabilitat extrema de les víctimes, la negació del fet o la vergonya per haver patit una situació de vulneració de drets.

A l’hora de denunciar casos de discriminació, els homes joves, sobretot d’entre 25 i 39 anys, són el col·lectiu majoritari.

La discriminació

Un terç dels casos de discriminació durant l’any 2019 han estat per racisme, i una quarta part, per LGTBI-fòbia. Amb gairebé el 73% dels casos registrats, els particulars i les entitats privades o empreses són un any més els responsables principals de la discriminació, amb proporcions similars. En el cas de les empreses, si bé el racisme és el motiu principal, a més de l’LGTBI-fòbia, també hi ha discriminació per raó de discapacitat, llengua o posició econòmica.

En el cas de l’Administració pública com a agent que discrimina, la majoria de situacions es produeixen per motius de salut de les víctimes, sobretot de salut mental. Dos aspectes destacats en casos de discriminació per aquest motiu són l’ús desproporcionat de la contenció mecànica en unitats hospitalàries de psiquiatria i la discriminació que pateixen persones amb VIH o sida.

Quant a l’LGTBI-fòbia, la gran majoria de situacions són per acció directa de particulars, un 73%, i, alhora, és l’àmbit que més agressions físiques registra, la majoria a l’espai públic.

Interseccionalitat

Un dels objectius actuals de la lluita contra la discriminació és incorporar la perspectiva interseccional en l’anàlisi dels mecanismes de la discriminació a la nostra ciutat. Aquest 2020 l’Oficina per la No Discriminació i les entitats de la taula disposaran d’una eina nova anomenada Relief Maps, o mapes de relleu. Aquesta eina està dissenyada per estudiar les discriminacions des d’una perspectiva interseccional, relacionant els eixos de desigualtat, els espais de la vida quotidiana i les emocions de cada persona.

Podeu llegir l’informe complet fent clic aquí.

Etiquetes associades a la notícia

Notícies relacionades