Comencen les obres del monument a la presó de dones de les Corts

La presó de dones de les Corts va ser un espai de repressió durant el franquisme, i quan es va tancar, l’any 1955, va caure en l’oblit. En els darrers anys la ciutadania s’ha mobilitzat per recordar les dones que hi van estar tancades, moltes d’elles per les seves idees polítiques. Ara comencen les obres de construcció del monument a la presó de dones de les Corts, al xamfrà del carrer de Joan Güell amb el carrer d’Europa.

07/08/2019 10:44 h

Ajuntament de Barcelona

El 2014 ja es va instal·lar en aquest espai un monument efímer, en resposta a la reivindicació de la Plataforma Ciutadana pel Futur Monument a la Presó de Dones de les Corts, i ara aquest monument efímer se substituirà definitivament pel nou conjunt commemoratiu. Així, la ciutat recordarà de manera permanent l’existència de la presó i les històries de repressió vinculades a aquest centre penitenciari.

De l’oblit a la memòria

Entre els anys 1939 i 1955 el franquisme va fer d’aquesta presó de dones un espai de reclusió, repressió i mort. En els primers anys, la presó va arribar a tenir prop de dues mil preses, moltes per qüestions polítiques, i més de quaranta nens i nenes, que hi vivien en condicions infrahumanes. Durant els anys 1939 i 1940, a més, onze de les preses van ser afusellades al Camp de la Bota.

L’octubre del 1955, per ordre de la Direcció General de Presons, la presó va tancar, i les 263 preses, amb dinou nens i nenes, van ser traslladades a la presó Model.

La ràpida transformació del terreny que havia ocupat la presó va fer que aquesta caigués en l’oblit, fins que, anys més tard, un col·lectiu format per expreses, familiars seus i diverses entitats i associacions, tant del districte com d’altres zones de la ciutat, va decidir mobilitzar-se per recordar-la, amb un objectiu clar: construir un monument en homenatge a les preses represaliades a la presó de dones de les Corts.

Un monument per al record

L’equip format per Núria Ricart, professora de belles arts de la Universitat de Barcelona; Jordi Henrich, arquitecte, i Fernando Hernández Holgado, historiador i coordinador del projecte “Espai de memòria, monument presó de dones de les Corts”, va ser el guanyador del concurs d’idees que es va convocar el 2017.

El projecte, que es desenvolupa al xamfrà nord-est del carrer de Joan Güell amb el carrer d’Europa, buidarà tots els elements urbans per crear-hi un espai públic de memòria integrat en l’entorn urbà, per on es podrà passejar.

Sobre una base formada per un paviment de basalt es col·locaran sis grans pedres d’escullera, un símbol de la repressió franquista contra les dones, però també una manera de reivindicar els drets de les preses. Cadascuna de les sis pedres, a més, ha estat portada de diferents punts de l’Estat espanyol, en referència a l’origen divers i dispers de les preses.

Al costat dels grans blocs es podran llegir unes inscripcions que explicaran què va ser la presó de dones de les Corts i aportaran informació geològica i sobre la procedència de les pedres.

D’altra banda, els tòtems que fins ara componien el monument temporal esdevindran permanents. Sobre les seves cares s’imprimiran dues fotografies icòniques de la presó, i al damunt s’hi podran llegir dues paraules: dones presó. A més, un codi QR permetrà accedir a un web que conté veus i testimonis i que permetrà conèixer més a fons la presó i les experiències de les dones que hi van estar recloses.

Finalment, en aquesta primera fase es marcarà de manera provisional el perímetre que ocupava l’antiga presó, on ara hi ha un conegut centre comercial.

Les obres costaran 202.696,04 euros, i estan finançades per la Regidoria de Memòria Democràtica i el Districte de les Corts. Es preveu que s’acabin a mitjan octubre.

Etiquetes associades a la notícia

Notícies relacionades