Una estratègia sobre l’envelliment per anticipar els canvis demogràfics

L’Estratègia de canvi demogràfic i envelliment preveu polítiques per combatre la solitud no volguda i fomentar una atenció integral individualitzada i comunitària amb principis d’inclusió, d’equitat i de justícia de gènere. El pla inclou 77 accions que impulsen els serveis de cura, l’envelliment actiu i la convivència intergeneracional.

13/07/2018 18:17 h

Ajuntament de Barcelona

Hi ha aproximadament 165.000 persones de més de 75 anys a la ciutat, una tercera part d’elles viuen soles i cada dia s’incorporen tretze persones al Servei de Teleassistència i sis al Servei d’Ajuda a Domicili. Una societat, amb una esperança de vida de 83 anys de mitjana que va a l’alça, que continuarà envellint en el futur.

L’any 2030 una de cada tres persones tindrà seixanta anys o més i el 66% de les persones més grans de 80 anys seran dones. La tendència, a més, indica un canvi en el perfil de les pròximes generacions de gent gran. D’una banda, estaran més ben preparades acadèmicament, tindran una carrera professional més llarga i més salut. De l’altra, augmentarà el nombre de persones amb deutes pendents o sense habitatge en propietat, un fet que influirà en la gestió econòmica domèstica. 

L’Estratègia de canvi demogràfic i envelliment, que és el resultat d’un treball col·lectiu amb experts i diversos espais de participació, inclou aquesta diagnosi com a punt de partida. L’objectiu és anticipar unes polítiques municipals adaptades al canvi demogràfic i ajustar els serveis i equipaments a les necessitats de les pròximes generacions.

Atenció de proximitat 

La ciutat ofereix 62 serveis a les persones grans i entre el 2015 i el 2018 s’ha incrementat un 65% el pressupost municipal que s’hi destina: de 83,8 a 138,3 milions d’euros.

Per adaptar-se a la tendència demogràfica, el nou pla inclou 77 accions emmarcades en 4 eixos principals: impulsar els serveis públics de la cura, fomentar la convivència i l’intercanvi generacional, facilitar l’aprenentatge i els espais de participació i aprofundir en els efectes socials i urbans del canvi demogràfic.

Per acostar l’atenció a les persones grans i avançar pel que fa a l’habilitació de les superilles de cures (zones als barris que disposen de diversos serveis socials i espais comunitaris), s’ha mapat la ciutat, illa a illa, amb els perfils socials dels usuaris. Així, es podrà determinar amb més detall on és més adient agrupar els equipaments.

A més, es preveu desenvolupar camins amics per a la gent gran, mesures per facilitar l’accés a la cultura i reduir la fractura digital, elaborar un llibre blanc sobre educació i analitzar les necessitats dels col·lectius més vulnerables per planificar accions concretes, entre altres.

Etiquetes associades a la notícia

Notícies relacionades