Unes 200 persones recorden la Nit dels Vidres Trencats

10/11/2015 21:49 h

Max Ledo

La Comunitat de Sant Egidi i la Comunitat Israelita de Barcelona organitzen una marxa en memòria de la nit tràgica del 9 al 10 de novembre del 1938, en què van començar les deportacions de jueus.

Vídeo ‘Marxa en memòria de la Nit dels Vidres Trencats’

Per tercer any consecutiu, la Comunitat de Sant Egidi i la Comunitat Israelita de Barcelona organitzen una marxa en memòria de la Nit dels Vidres Trencats (Kristallnacht, en alemany), en record de les víctimes d’aquella tragèdia que es va produïr a l’Alemanya nazi. Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant Egidi de Barcelona, explica el perquè de la marxa: “Les grans monstruositats, com l’Holocaust, passen enmig de la guerra, que és la mare de totes les pobreses. Per això volem expressar la nostra voluntat de pau i convivència.”

La nit del 9 al 10 de novembre del 1938 els nazis van esclatar contra els jueus. Aquella nit, i durant 2 dies, van cremar 250 sinagogues i van destrossar més de 7.000 comerços alemanys. El nom prové del gran nombre d’aparadors i de finestres trencats que aquest acte va produir. Els nazis van atacar cententars de llars jueves, van profanar cementiris i hi va haver dotzenes de víctimes. Dies després, prop de 30.000 jueus alemanys van ser detinguts pel simple fet de ser jueus i deportats a diferents camps de concentració.

La marxa ha començat a la plaça del Pedró, davant la capella de Sant Llàtzer, amb un manifest en record de les víctimes. Ha seguit pel carrer del Carme i per la Rambla fins al carrer de Ferran. Allà les prop de 200 persones participants han encès una espelma i s’han dirigit a la plaça de Sant Just, on ha acabat l’acte, molt emotiu, amb diferents parlaments.

Doris Sontheimer, un testimoni esfereïdor

La Doris ha estat la convidada d’enguany a aquest acte de record. És néta d’uns alemanys que van viure i patir aquella nit tan tràgica, i ho recorda emocionada: “Els meus avis paterns vivien a Nuremberg. A les 4 de la matinada van sentir com picaven a la porta de forma violenta, i quan van obrir, els van llançar a terra 2 nazis uniformats de color marró i amb porres. Van trencar tot el que hi havia al pis i els van insultar. La meva àvia, que patia d’arítmies, va patir un infart, i el meu avi va escriure al meu pare en una carta que allò era el començament de vés a saber quin final.”

Precisament fa poc més d’1 any, Doris Sontheimer va publicar el llibre Les set caixes, en el qual explica la seva història. Ella també ha estat la ponent de la conferència que s’ha fet abans de la marxa.