Barcelona Green Deal: full de ruta per a la reactivació econòmica

Vista parcial del litoral de Barcelona. © Vicente Zambrano González

Barcelona és avui una ciutat global immersa en processos de transformació urbana lligats a la competitivitat econòmica, l’equitat social, la sostenibilitat ambiental i la salut pública, factors ja presents a l’urbanisme d’Ildefons Cerdà al segle xix i que cada generació redefineix segons el context del seu temps. Correspon a la nostra generació assumir aquests reptes després de la crisi de la covid-19, tenint en compte les transicions digitals i ecològiques que definiran aquesta dècada.

Les ciutats es comporten com organismes vius, evolucionen i es transformen per adaptar-se a l’entorn. Cada ciutat té el seu propi ADN, un conjunt acumulat de codis dotats, adquirits o inventats al llarg dels segles i que es converteixen en les estructures, idees i aptituds rectores que fonamenten la mentalitat única de qualsevol ciutat. A Barcelona, aquest ADN inclou la sensació local de la ciutat i el seu amor per l’espai a l’aire lliure, la predisposició per liderar canvis i reformes, la perspectiva global i l’instint de connexió i rellevància a tot el món, i la voluntat de somiar en gran i donar forma al futur mitjançant projectes col·lectius de “reinvenció”. Barcelona és una musa de la vida de tots els que viuen a la ciutat, i els exhorta a inspirar-se en la seva història i en les seves iniciatives acumulades.

Barcelona ha heretat un enorme llegat urbanístic, un tresor del qual es continua aprenent. Des de l’Eixample de Cerdà fins a la transformació olímpica, el trinomi urbanisme-economia-equitat social forma part de la ciutat i així és com ho continuarem repensant. Va ser Pasqual Maragall, l’alcalde artífex de la transformació de la ciutat més admirada internacionalment, qui va assenyalar l’errada tendència de l’economia clàssica i neoclàssica a fer abstracció de l’espai i oblidar que les seves formes inspiren i enriqueixen els processos econòmics. A la ciutat, i a l’economia urbana, el disseny i l’organització de l’espai són factors clau. A mesura que les ciutats es desplacin cap a una nova economia urbana, diferent d’una economia digitalitzada —però complementària a aquesta—, serà el caràcter del lloc i de l’espai el que doni avantatge a les ciutats.

Economia i espai urbà

La relació entre economia i espai urbà aborda l’imperatiu social que sustenta la vitalitat i el dinamisme de totes les ciutats. Les estratègies econòmiques de les ciutats depenen del creixement de llocs de treball en llocs físics que ajudin a la formació de clústers especialitzats, o llocs que puguin equilibrar diferents sectors econòmics combinant les instal·lacions i les comoditats necessàries per a una mixtura d’usos enriquidora. La capacitat de combinar diverses activitats en els mateixos espais i llocs en diferents moments del dia i de la setmana és una característica única de les ciutats, que afavoreix que diversos ecosistemes s’enforteixin en llocs on es puguin beneficiar de la proximitat. Això significa que la ciutat postpandèmica reactivada pot adaptar-se a les necessitats del medi ambient, promovent una nova generació de barris més sostenibles socialment i econòmicament.

El gener del 2020, l’Àrea d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona va presentar al Cercle d’Economia el Barcelona Green Deal, la nova agenda econòmica per a la ciutat amb l’any 2030 com a horitzó. Aquesta nova agenda identifica els sectors prioritaris per assolir un nou model de ciutat més competitiu, més sostenible i més equitatiu. Després del xoc de la doble crisi sanitària i econòmica provocat per la covid-19, l’abril del 2021 es van celebrar al Disseny Hub Barcelona unes reunions de treball sobre la reactivació de l’economia de la ciutat, el Barcelona ReAct, que va ser una oportunitat per seguir treballant sobre el Barcelona Green Deal, debatent solucions locals per a problemes globals i mantenint diàlegs constructius amb tots els agents econòmics i socials de la ciutat.

El Barcelona Green Deal va evolucionar fins a un clar objectiu prioritari: rellançar Barcelona després dels efectes de la pandèmia que encara vivim. Aquesta nova agenda econòmica planteja recuperar la ciutat a partir de projectes que ens permetin no només tornar on érem abans, sinó avançar cap a un futur més ambiciós per al conjunt de la ciutadania de Barcelona. I aquest futur s’ha de definir amb la mirada posada en una triple dimensió: la global, la metropolitana i la local.

Projectes a l’àrea de la Zona Franca i la Marina del Prat Vermell. © Ajuntament de Barcelona Projectes a l’àrea de la Zona Franca i la Marina del Prat Vermell. © Ajuntament de Barcelona

Solucions locals a problemes globals

En qualsevol any normal, una conferència sobre l’economia futura de les ciutats a Barcelona seria un esdeveniment molt esperat. Però, el 2021, aquest esdeveniment no és només una sorpresa, és més aviat un xoc i una epifania. Quan ens vam reunir, del 13 al 16 d’abril, a Barcelona, per a moltes persones va ser el primer esdeveniment presencial al qual assitien en dotze mesos. Aquesta trobada va ser una mostra més de com Barcelona és una ciutat que crea noves tendències, una ciutat que demostra com activar agendes amb un entorn inspirador.

La pandèmia ha deixat els i les urbanistes de tot el món amb un dilema. D’una banda, el confinament ens va deixar fam i set de compartir espais de la ciutat que eren l’escenari i el suport de les nostres vides. D’altra banda, l’augment massiu de la vida digital i virtual semblava anunciar l’inici d’un nou cicle de ciutats híbrides i estils de vida combinats, un salt quàntic en la nostra comprensió de les complexes relacions entre espai, economia, tecnologia, persones, planeta, identitat i sentit de pertinença.

La pandèmia està desencadenant una sèrie de canvis en els comportaments a mitjà termini que impactaran les nostres ciutats a través dels patrons de demanda permanentment canviants del nou cicle econòmic, cicle que es manifestarà a mesura que el virus vagi desapareixent de les nostres vides. Aquests canvis tenen múltiples dimensions arrelades en l’acceleració de la digitalització i la descarbonització de l’economia, de les relacions laborals, dels hàbits de consum i dels sistemes urbans. Aquests canvis a mitjà termini poden incloure: increment del teletreball; augment del menjar per emportar i de les compres online; reducció dels turistes, estudiants i congressistes internacionals; augment de l’oci digital; reducció dels usuaris del transport públic, i increment de la digitalització de serveis com la banca, la sanitat o els serveis del govern local, que podrien reduir encara més la presència d’activitat als centres urbans.

Tot el que es pugui fer de manera fàcil i eficient online passarà a fer-se online. La pandèmia té un “efecte de classificació”. A la postpandèmia hi ha una nova equació entre la virtualitat i la presencialitat. La pandèmia ha servit com a prova no desitjada del concepte de vida i treball digitals, i la ciutat ha de trobar i centrar-se en les coses que només es poden fer bé cara a cara i en un lloc físic. Hi ha un nou accent en l’experiència, la innovació, la creativitat, la cultura, la salut, l’hàbitat, els esdeveniments en directe i la creació de llocs. Les ciutats han de ser bones en les coses que no es poden fer online si volen tenir èxit i prosperar. Es tracta d’un canvi important i enriquidor per a les ciutats.

Aquestes transformacions no estan exemptes de riscos per a les ciutats que només s’ajusten lentament. Els efectes combinats de diversos d’aquests canvis de comportament a mitjà termini als nostres centres urbans podrien ser tals que la “separació” de la mixtura d’usos a la ciutat es produeixi en alguns llocs i després s’acceleri en un marcat cicle de decadència.

Punts del programa ReAct a Montjuïc. © Ajuntament de Barcelona Punts del programa ReAct a Montjuïc. © Ajuntament de Barcelona

Cap a un nou futur

Però aquesta pandèmia també es pot considerar com una oportunitat per als nostres centres urbans d’orientar-se cap a un nou futur. Podem reformar les nostres ciutats en funció de les coses en què són bones. És important reinventar i reactivar les nostres ciutats al voltant de rols que no competeixen amb les plataformes i els dominis online, però que poden complementar-los i beneficiar-se d’ells, tot equipant les nostres ciutats i economies urbanes per expulsar el carboni i millorar l’habitabilitat i la qualitat de l’aire.

En aquest context, les ciutats tenen oportunitats per ampliar l’habitatge per als residents locals, accelerar la reducció de les emissions de carboni, prioritzar la salut i els centres urbans amb un aire més net, focalitzar-se en l’economia de la innovació, desenvolupar el seu paper com a centres de coneixement, expandir les experiències úniques per als visitants i explorar una nova agilitat i un ús més imaginatiu dels espais oberts i edificis amb funcions que ja no són necessàries. Aquestes oportunitats proporcionen a les ciutats la possibilitat de reposicionar-se en el context postpandèmia, combinant millor les ofertes en un nou mix atractiu per a diferents grups de persones.

Pla de transformació del centre de la ciutat. © Ajuntament de Barcelona Pla de transformació del centre de la ciutat. © Ajuntament de Barcelona

La connectivitat és una plataforma essencial per a aquestes oportunitats. La tecnologia i els dominis digitals, a més de permetre les compres online o el treball flexible, proporcionen eines i dades perquè els centres urbans tinguin més èxit. Les plataformes digitals poden augmentar l’agilitat i la utilització dels edificis i de l’espai, optimitzant-ne el funcionament i reduint els residus. La tecnologia també pot millorar la seguretat i pot ajudar amb la qualitat i la salut dels espais públics. Les plataformes de xarxes socials proporcionen igualment mitjans per generar afinitat i impulsar la demanda d’equipaments de la ciutat. Els sistemes d’intel·ligència artificial i les plataformes IdC (internet de les coses) poden augmentar l’eficiència dels espais densament utilitzats i poden orientar-se millor a oportunitats i recursos. Hi ha una compensació entre el físic i el digital, són complementaris, però el seu domini en diferents activitats està canviant.

Barcelona ja és la capital mundial del mòbil. Per tant, mostrar al món com resoldre els problemes urbans associats a la vida digital és un paper natural per a la ciutat. Les jornades Barcelona ReAct van prendre aquests temes com a teló de fons i van construir una rica visió de verd, blau, salut, alimentació, ciència, espai públic, aigua, aire, idees, art, empresa i talent. I, darrere de tot això, la idea de la ciutat com a plataforma de lloc, pertinença i col·laboració. La conferència ha establert un nou programa: Barcelona és, una vegada més, líder de tendències i d’agendes de debat.

Projectes al districte 22@. © Ajuntament de Barcelona Projectes al districte 22@. © Ajuntament de Barcelona

Infraestructures, àrees de transformació econòmica i projectes tractors

Per desplegar l’agenda sorgida de Barcelona ReAct, el Barcelona Green Deal promou una economia equitativa, sostenible i competitiva, amb oportunitats i ocupació de qualitat en sectors estratègics com la biotecnologia i les ciències de la salut, les TIC, les indústries creatives i la indústria 4.0. I també fomenta una Barcelona amb una economia de visitants sostenible i distribuïda per tota la ciutat, que conviu amb barris més habitables, amb més espais verds i amb edificis rehabilitats respectuosos amb el medi ambient, on es prioritza l’activitat comercial local.

Com totes les ciutats mundials, la competitivitat de Barcelona estarà condicionada pel seu grau de connectivitat metropolitana, internacional i digital. Barcelona ha de situar-se al capdavant de la inversió en infraestructures de connectivitat (port, aeroport, tren, metro, 5G...) per liderar un humanisme digital mentre reforça la seva posició com a capital digital i pol dinamitzador dels ecosistemes d’innovació i d’emprenedoria locals i globals.

A més de les propostes transversals de polítiques de promoció econòmica arreu de la ciutat, el Barcelona Green Deal identifica cinc àrees de transformació econòmica com a espais d’oportunitat: la Zona Franca, Montjuïc, el centre de la ciutat, el 22@ i l’àrea industrial del Besòs. En cadascun d’aquests àmbits, l’Ajuntament promou projectes tractors que revitalitzin els barris i generin sinergies amb els actius i els ecosistemes econòmics i socials que ja existeixen a la ciutat.

El futur del Besòs amb el programa ReAct. © Ajuntament de Barcelona El futur del Besòs amb el programa ReAct. © Ajuntament de Barcelona

Aquest nou “full de ruta” desenvoluparà un nou “mapa mental” per a la ciutat. Igual que en el passat, s’ha capturat un nou poder transformador per reinventar la ciutat; aquesta energia torna a Barcelona. Durant la dècada vinent, Barcelona avivarà de nou el seu ADN, reforçant qüestions com l’atracció de talent, la producció local, la reindustrialització i la vocació internacional de la ciutat. El Barcelona Green Deal impulsa una ciutat més equitativa, més competitiva, més sostenible i més sana, una Barcelona d’oportunitats que vertebra la regió metropolitana i s’obre al món com una ciutat global revisada i alineada amb els imperatius planetaris.

La Zona Franca mantindrà més serveis logístics i de neoindústria (indústria sostenible i digitalitzada) i, juntament amb el nou barri de la Marina del Prat Vermell, conformarà una nova centralitat i redibuixarà les dinàmiques urbanes en una ubicació estratègica entre el port i l’aeroport de Barcelona.

A Montjuïc es promouen activitats en l’economia de l’esport i la cultura, com ara el nou Sports Tech Hub. La Fira de Montjuïc continuarà promovent Barcelona com a ciutat d’exposicions i evolucionarà com a pol econòmic dinàmic que revitalitzi els barris de l’entorn.

Al centre de Barcelona (districte de Ciutat Vella i els seus barris circumdants), la proposta és promoure una economia equilibrada, que millori les sinergies entre activitats intensives en coneixement i l’ús de la proximitat del barri, per gaudir d’un centre on es pugui viure, treballar i visitar. Alguns dels principals projectes d’aquesta transformació seran l’edifici de Correus (un edifici emblemàtic actualment infrautilitzat), que es convertirà en un pol de dinamisme econòmic alhora que generarà llocs de treball i serveis d’alt valor afegit per al barri, i el Port Olímpic, recuperat com a espai obert al públic, que acollirà un Hub d’Economia Blava, que generarà sinergies amb l’esport, les activitats nàutiques i la gastronomia.

El districte 22@ avança com a motor d’innovació i creativitat de la ciutat, amb mixtura d’usos i qualitat de vida, on l’Ajuntament consolidarà dos nous eixos: la “milla creativa” al carrer Pere IV i l’eix verd al carrer Cristóbal de Moura.

Els polígons de l’Eix Besòs són l’altre gran pulmó productiu de la ciutat, que en els pròxims anys es veuran afectats per la transformació de l’entorn de l’estació de tren de la Sagrera. Es tracta d’una àrea industrial, completament integrada en el teixit urbà, en la qual es promourà la ubicació d’activitats neoindustrials, activitats de mobilitat urbana sostenible d’última milla i iniciatives relacionades amb l’economia verda i circular.

El butlletí

Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis