Barcelona Metropolis

El llibre La Barcelona de Pilar Aymerich, coeditat per Comanegra i l’Ajuntament de Barcelona, s’estructura en diversos temes que il·luminen espais i moviments de la nostra història recent: les lluites obreres, l’esclat del feminisme més reivindicatiu, el ressorgiment del teatre, els protagonistes de la cultura i la política, la ciutat insòlita… Hi trobem els personatges i els escenaris, i també els moments convulsos i exaltats de la transició, de les bregues per canviar un món gris i repressor per un de més just i democràtic, moments en què la fotògrafa s’involucra amb la seva càmera, com una mà més entre les que empenyen. Sense objectivitats impossibles, Aymerich se situa al costat que li dicten la raó i el cor.

En el capítol que el llibre dedica als retrats és on podem admirar la capacitat de l’autora per copsar aquelles facetes inexplorades de qui protagonitza la imatge. En el cara a cara que Aymerich sosté amb les persones que retrata, a més de la precisió tècnica del joc amb la llum i l’enfocament per oferir una definició òptima, s’hi trasllueix una intuïció que capta l’essència de qui té al davant. I és així com interpel·la els espectadors passius i ens proposa esbrinar què ens diu del personatge aquell gest, aquell somriure o aquell escenari.

Fotògrafa

La vida i l’obra de Pilar Aymerich desfilen en carrusel per les pàgines d’aquest llibre. Són prop de trenta anys d’intenses vivències i d’amor apassionat per la ciutat i els seus habitants. Podem seguir la seva biografia (sempre que encaixem les peces) com a nena del barri del Carmel que pren volada amb la formació teatral a l’escola d’Adrià Gual, on va coincidir amb Montserrat Roig i on va trobar l’ensenyament de Maria Aurèlia Capmany i Ricard Salvat; el seu retorn a Barcelona des de Londres i París, i l’inici en el treball periodístic amb Roig.

D’aquells anys, encara sota el pes del franquisme, són les adscripcions al feminisme i als moviments reivindicatius d’esquerra, i es referma l’interès genuí per la cultura i la seva estima pel teatre i per la ciutat. Al llibre també es poden cercar les pistes dels seus referents culturals, autores i autors que des de diverses disciplines, com la dramatúrgia, la poesia, la pintura, la política i el periodisme, han anat trobant acolliment en l’esperit de l’autora.

L’obra ens permet veure amb els seus ulls el que la fotògrafa va mirar, i, alhora, saber-ne les circumstàncies, perquè en aquest llibre Aymerich ens descobreix allò que mai s’explica de la mateixa creació. En alguns casos l’autora ens acosta les reflexions prèvies i posteriors a l’acte de captar la fotografia; en d’altres, les impressions que li causa un determinat ambient, les emocions que li provoca un personatge, i, fins i tot, ens confessa les estratègies per fer un enquadrament determinat o captar la llum més adequada.

El llibre és ple d’històries que ara semblen impossibles, per com de reglamentada s’ha convertit la convivència i per com de mesells ens hem tornat la ciutadania. Però, gràcies a l’ull atent i a la sensibilitat de Pilar Aymerich, el passat se’ns fa present i aquells esdeveniments ens retornen ara en aquest llibre, per deixar empremta del que un dia vam ser i vam fer. I per mostrar als qui no ho van viure que és possible, com diu Aymerich, “fer la revolució amb alegria”.