L’arqueologia urbana parteix de la idea que la ciutat és un jaciment únic, integrat per un conjunt d’elements interrelacionats que cal estudiar de manera global. És una arqueologia de territori que pretén conèixer l’evolució de l’espai urbà al llarg del temps, la geomorfologia, l’estructuració urbana, els edificis, el parcel•lari, la xarxa de carrers i camins, etc.
L’àmbit d’actuació del Museu d’Història de la Ciutat és tot el terme municipal de Barcelona, aproximadament 90 km2. El districte de Ciutat Vella, on hi ha el nucli generatriu de la ciutat, és la zona de més acumulació de nivells històrics i la que, per tant, concentra gran part de les iniciatives arqueològiques i patrimonials.
La gestió de l’arqueologia urbana és un dels programes més complexos del Museu, i requereix un alt nivell de coordinació amb molts agents urbans, especialment amb els serveis de disciplina urbanística de l’Ajuntament i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
A diferència de l’arqueologia de salvament o d’urgència, a Barcelona s’efectua cada vegada més una arqueologia preventiva, que té en compte les corresponents fases de planificació, organització i diagnosi anteriors a la intervenció. L’arqueologia té cada cop més presència en el planejament urbanístic de la nostra ciutat.