Novetats de l’arqueologia de Barcelona

Espigó de la plaça Pau Vila. © MHCB-Pere Vivas

L’activitat arqueològica continua. Dia a dia, la recerca a la ciutat ens està oferint novetats que són d’interès per tothom que estima Barcelona i la seva història.

No es tracta de troballes casuals sinó que són el resultat de la feina que el Museu duu a terme a través del Servei d’Arqueologia. Cal una intensa tasca de recerca preventiva per tal d’avançar-se a les obres i fer-ne un intens control, amb l’objectiu de recuperar el patrimoni i les pàgines de la història que poden amagar les diferents finques i solars de la ciutat.

I, per fer-ho possible, també cal que tots –administració, ciutadans i promotors públics i privats– ens hi impliquem. No és una tasca fàcil atesa la intensitat de la renovació urbana i el creixement immobiliari dels darrers anys, però també és cert que la societat és cada vegada més conscient de la necessitat de preservar aquest patrimoni.

En aquest butlletí presentem algunes de les intervencions arqueològiques que s’han desenvolupat en els darrers mesos o bé encara s’estan duent a terme, i que volem destacar pel seu interès:

• A l’avinguda del Portal de l’Àngel, al subsòl del solar de l’antic Cine París, s’han localitzat alguns sectors pavimentats amb fragments de terrissa i pedres irregulars que semblen correspondre al paviment d’un petit tram d’un camí romà d’època altimperial. Es tractaria d’una via secundària que podria ser l’antecedent del carrer Canuda i que s’uniria a la via on es desenvolupa la necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid.

• Al carrer Ample, a tocar de la plaça del Duc de Medinaceli, en les obres d’adequació d’un edifici per a hotel, s’estan estudiant, a més de 2 metres de profunditat, diverses estructures romanes de caire domèstic o industrial d’època altimperial. El lloc fou ocupat a partir del segle III per una necròpolis d’inhumació.

• En els treballs de rehabilitació d’un edifici per a habitatges situat al carrer Ataülf estan apareixent noves estructures de muralla que pertanyen al castellum tardoromà. També han aparegut estructures de l’edifici públic altimperial que ocupava prèviament aquest espai. Es tracta de construccions indicatives, segurament, d’una funció de tipus termal.

• Com a pas previ a la construcció de la nova Filmoteca de la Generalitat, a la plaça de Salvador Seguí s’han estudiat, en una primera fase, diverses estructures domèstiques i els fonaments de l’antiga presó pública de dones coneguda com La Galera, que es va construir a finals de segle XVIII al carrer de Sant Pau cantonada amb Robador.

• Segueixen les excavacions del solar de l’antiga estació de Rodalies de RENFE, a la plaça de Pau Vila. Aquests treballs, que corresponen a nivells inferiors d’on es va trobar el Baluard del Migdia, es troben centrats en la localització de l’espigó de pedra del segle XV que va ser l’origen de l’actual port de Barcelona, i també del barri de la Barceloneta. Es tracta d’una estructura de grans pedres irregulars construïda al fons marí i que va començar a ser coberta per les sorres poc després de la construcció.

• En urbanitzar el subsòl del carrer de Salses a Horta, i gràcies a la col·laboració de veïns conscienciats, s’ha pogut localitzar i estudiar part d’un torcularium d’una vil·la romana. Es tracta d’un edifici, una mena de celler, on es trobava una zona de premsa de vi o oli. Possiblement corresponia a instal·lacions industrials de la vil·la romana de Can Cortada.

• Fruit de tasques d’estudi per a la rehabilitació de l’església de Santa Maria del Pi, dutes a terme pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, s’ha localitzat una làpida epigràfica romana reutilitzada en els fonaments de la façana de l’edifici. El text fa referència a un antic edil de la colònia, Q. Calpurnius, i és ben possible que procedeixi del fòrum de Barcino. Després de valorar-ne l’interès, s’ha executat un projecte per a la recuperació i l’ingrés en les col·leccions del Museu.

Ferran PuigDirector del Servei d’Arqueologia