La mirada del restaurador

Representació en tres dimensions de la Capella de St. Miquel. Monestir de Pedralbes
 

Malgrat que han transcorregut prop de set-cents anys des de la seva execució, la decoració de la capella de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes s’ha preservat completa i gairebé intacta. Aquest és un fet extraordinari que es deu a la protecció que li han proporcionat la clausura, la mateixa comunitat i l’allunyament del monestir del centre de la ciutat. Gràcies a això, avui es pot gaudir de la bellesa dels murals i alhora fer-ne un estudi exhaustiu que aquesta exposició dóna a conèixer.

L’exposició

L’exposició que inaugura el Museu d’Història de Barcelona recull els resultats dels estudis efectuats al voltant de les pintures de la capella de Sant Miquel en els darrers quatre anys i convida el visitant a mirar l’obra des d’una nova perspectiva.

La primera sala està reservada a la presentació de la capella, la decoració pictòrica i el taller de Ferrer Bassa, sense oblidar el conjunt del monestir que ho aglutina tot. A partir dels murals, s’aborda la contribució dels diversos ports de la Mediterrània del segle XIV a la disseminació dels nous models pictòrics que neixen a la Toscana i arriben a Barcelona. Això permet analitzar la significació i transcendència de l’obra de Bassa.

La segona sala ofereix les darreres novetats del treball de recerca, especialment en el terreny de la tècnica i el procediment d’execució dels murals. Un audiovisual s’encarrega de descriure el procés, pas a pas, com si es tractés del making off d’una pel·lícula. El film acaba amb la reconstrucció dels murals amb l’aspecte que devien tenir just acabats de pintar. Així, apareix el cromatisme intens de les escenes, la lluentor dels daurats dels nimbes dels sants i la dels voravius de les vestimentes, o el groc brillant dels estels del sostre. Aquesta lluminositat realça i multiplica l’arquitectura fictícia que imita marbres i emmarca les escenes amb els seus colors vius. Aquesta és una gran novetat que varia substancialment la imatge que es tenia fins ara de les pintures, molt desvirtuada per les repintades del pany d’entrada i l’arrambador.

Es presenten, també, els instruments que han fet possible obtenir aquestes dades: l’exploració exhaustiva, la realització de mapes, les imatges fetes amb llum ultraviolada i infraroja i també la consulta dels tractats medievals sobre el procés pictòric. En conjunt es tracta de la labor que ha constituït la primera fase d’estudi, que ha durat tres anys i s’ha fet a peu d’obra mitjançant l’observació directa centímetre a centímetre.

A la mateixa sala s’expliquen, mitjançant gràfics i fotografies, els resultats d’una segona fase d’estudi amb el suport d’un ampli ventall de tecnologies i especialistes de diverses disciplines amb què s’ha dut a terme l’estudi climàtic, l’anàlisi química de mostres, l’estudi del subsòl mitjançant georadar i els estudis de biodeteriorament.

Són dos anys de treballs que han aportat una gran quantitat d’informació científica adreçada a la construcció de la diagnosi precisa que permetrà, al final d’aquest any 2011, definir el tractament més adequat dels murals.

Per últim, accedim a la tercera sala, que ofereix una nova perspectiva de l’obra. Es canvia l’escala, s’amplien alguns detalls i es combinen agrupats per temàtiques de manera que davant dels nostres ulls apareix un nou retaule mural.

Aquest, igual que l’original, impacta quan es veu en conjunt i depara moltes sorpreses quan s’observa en detall. Això dóna peu a un recorregut adreçat a gaudir d’una nova obra alhora que s’aporten alguns elements guia sobre aspectes concrets com ara l’escorç, la llum, les primeres passes cap a la creació de l’efecte de perspectiva, el gest, l’expressivitat dels rostres o els escenaris arquitectònics i de paisatge.

Lídia FontMUHBA