Buits que s’omplen, nous objectes per a la història de la ciutat
L’obertura, el passat mes de juliol, d’una extensió del Laboratori MUHBA, anunci d’una presentació més àmplia de les novetats en aquest projecte estratègic del Museu que tindrà lloc avançada la tardor, fa oportú un comentari dels avenços en la formació de la col·lecció contemporània d’història de Barcelona, base imprescindible per a la construcció de discursos museogràfics sobre la ciutat dels darrers segles. Més encara quan es tracta d’una aportació ciutadana al patrimoni públic de la ciutat, al servei dels ciutadans d’avui i de demà.
L’exposició Laboratori MUHBA. Col·leccionem la ciutat va instal·lar-se a Casa Padellàs a primers de novembre del 2011. Estructurada en dues parts, a la primera s’hi fa un esbós dels eixos conductors de la història contemporània de Barcelona: la voluntat d’exercir la capitalitat, la construcció física i simbòlica de l’espai urbà, els conflictes explícits o soterrats que han sacsejat la ciutat contemporània, o la creativitat, manifestada en una doble direcció: aquella que s’expressa a través de les diverses formes més o menys institucionalitzades de cultura i aquella altra que es manifesta mitjançant la recerca i la innovació aplicades.
Tot això explicat a través d’objectes presents i absents. Presències i absències. Plens i buits: aquesta és una de les claus conceptuals de l’exposició Laboratori MUHBA. Col·leccionem la ciutat.
Plens són aquells espais que omplen les peces que ja pertanyen a les col·leccions del Museu des de fa temps, molts dels quals havien estat presentats, fins al 1991, a l’exposició permanent instal·lada a la mateixa casa Padellàs i que ara es poden retrobar i reveure. Un primer tast per començar a mostrar i recuperar una part significativa del nostre patrimoni “ocult”, de moment en forma de gabinet d’objectes.
S’hi retroben, per exemple, l’escut de la ciutat que coronava l’antiga font de la plaça de sant Pere, la primera pedra de la construcció de la Barceloneta, les pedres litogràfiques per imprimir el plànol de l’Eixample d’Ildefons Cerdà, un canelobre que recorda el funest bombardeig d’Espartero sobre Barcelona, una bomba Orsini com la que no va esclatar a l’atemptat del Liceu de 1893, les pintures representant el port o els convents desapareguts de la ciutat, la torxa olímpica, etc.
“Aquest espai és ple de buits”, llegeix el visitant en un rètol que es troba de cara tot just entrar-hi. I és que amb els fons de què disposa el Museu actualment, com els que acabem d’esmentar, tot i la seva rellevància, no n’hi ha prou per a construir una visió àmplia de la història de la ciutat. La col·lecció contemporània del MUHBA té punts forts, però els buits són encara molt significatius. Els destaquem per fer-ho evident i per, d’aquesta manera, reforçar la crida als ciutadans a participar en aquest projecte, aportant objectes o informacions sobre elements que considerin rellevants per a la història de Barcelona i, al cap i a la fi, omplir buits i fer-los plens.
La segona part de l’exposició Laboratori MUHBA. Col·leccionem la ciutat permet mostrar algunes aportacions que recentment han passat a formar part dels fons del Museu o estan en curs de fer-ho, encetant aquesta via de participació que volem seguir reforçant. Hi destaca, per exemple, tot el material reunit pels Amics de la Fabra i Coats, des del carro dels bombers de la fàbrica fins a una placa commemorativa del premi que la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País va atorgar a Fabra i Coats l’any 1915, obra de l’escultor modernista Josep Llimona. Passant per nombrosos testimonis del que era el treball a la fàbrica, que hauran de ser la base del projecte del Museu a Fabra i Coats sobre la ciutat i el treball. És així mateix una presència destacada el Seat 600 aportat pel Sr. Carles Vallejo, després d’un primer temps de préstec per a l’exposició Ja tenim 600! (2010): una peça imprescindible per parlar de la Barcelona contemporània. Sense oblidar els cartells de l’estudi de disseny gràfic Villuendas+Gómez, que anticipen la donació d’un fons molt important en curs de catalogació i d’estudi en tant que reflex de la Transició: les campanyes pel català a l’escola, la recuperació dels noms dels carrers i dels locals ocupats per organismes de l’administració franquista, el debat sobre el divorci, la festa al carrer, la dinàmica associativa, etc.
L’administració municipal també és una font important d’aportacions per a les col·leccions d’història de la ciutat. Via Mercats Municipals arribà una espectacular parada modernista del mercat de Sant Antoni que ja va ser objecte de comentari al butlletí núm. 25. I n’han d’arribar més. La important acció escolar de l’Ajuntament de Barcelona també la trobem molt ben representada mitjançant els materials aportats per l’Institut Municipal d’Educació i en aquest cas, a més, per la donació del Sr. Marc Cuixart del dibuix original d’un dels emblemàtics centres escolars de l’Ajuntament deguts a l’arquitecte Goday.
El Servei d’arqueologia, atent a les intervencions d’interès patrimonial que es duen a terme a la ciutat, ha propiciat l’entrada al Museu d’una altra col·lecció singular, que amb el temps estem segurs que serà de referència. Es tracta d’una àmplia col·lecció de mostres de paviment hidràulic, un element especialment identificador de les cases construïdes a Barcelona entre la fi del segle XIX i començaments del XX. No podem oblidar, tampoc, la contribució del mecenatge privat, representat aquí mitjançat els dos quadres que representen la construcció del port a mitjan segle XX, adquirits per al Museu per Gas Natural Fenosa. En donàvem noticia al Butlletí número 24.
Tot això acompanyat i reforçat per una intensa activitat de recerca i de difusió des del Centre de Recerca i Debat del museu, com també de la reflexió conjunta amb els museus de la xarxa europea de museus d’història encapçalada pel MUHBA. Destaquem per exemple les jornades organitzades pel Museu per a l’intercanvi de reflexions i de punts de vista creuats sobre la col·lecció contemporània. I també les visites guiades al Centre de Conservació i Restauració, coordinades pels departaments de Col·leccions i Centres i de Programes del Museu, que, donat l’interès que han desvetllat, tindran continuïtat. Aquestes visites permeten al MUHBA mostrar el seu treball portes endins, la recerca i la innovació en l’àmbit de la conservació restauració, el coneixement de la tasca que porta a terme l’arxiu arqueològic com a dipositari del material procedent d’intervencions arqueològiques dutes a terme a la ciutat i l’apropament a les col·leccions del museu que no estan exposades.
El projecte Laboratori MUHBA és, doncs, un projecte que implica tots els departaments del museu, viu, actiu i en marxa vers la formació d’una col·lecció que permeti representar en múltiples registres la història de Barcelona. Ho confirma la presentació de les darrers incorporacions a partir del mes de juliol. Nous objectes aportats pel Gabinet d’Alcaldia de l’Ajuntament, la societat municipal 22@, associacions com els Amics de la Fabra i Coats –novament–, l’Associació d’estudis històrics de l’automoció, empreses com Escofet 1886, Inoxcrom o Cacaolat, i nombrosos particulars com Adela Alòs i germans, Marina Subirats, la família Durall, la família Sanpons, Maria Vinyeta, Núria Puchal o Mercè Oliva Feliu i Lucía de la Esperanza. Des d’una entrada de la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona als panots dissenyats per Gaudí, passant per les màquines, objectes i rètols de la impremta Sanpons, la caixa de canvis d’un dels últims Pegaso produïts a la Zona Franca, l’espectacular maqueta del Poblenou, l’obra de Josep Subirats comentada en aquest mateix butlletí o la documentació i material gràfic dels tallers Oliva Artés del Poblenou, un espai vinculat al projecte del MUHBA per explicar la Barcelona contemporània. Més enllà de tot això que ja ha fructificat hi ha altres accions en marxa. Seguim col·leccionant la ciutat, amb la col·laboració de tots vosaltres. En tornarem a parlar.
Josep Bracons Clapés
MUHBA