Les set portes del MUHBA, de web a node de coneixement
Un dels gràfics del procés de transformació del web del Museu en un portal d’història i patrimoni. © MUHBA
Aquest és un projecte centrat en el desenvolupament del MUHBA digital que persegueix fer créixer i reforçar el museu no presencial. Va començar com una iniciativa de revisió i actualització de la pàgina web, però de seguida el procés de treball ha dut a repensar globalment tot el web i a hores d’ara s’està treballant no només per construir la versió digital millorada del MUHBA sinó que en realitat s’està configurant un portal sobre la història i el patrimoni de Barcelona.
Un dels vessants més importants del MUHBA és la recerca sobre els temes que li són propis amb relació a les col·leccions que custodia, i sobre la història urbana i el patrimoni de la ciutat. El museu genera i impulsa projectes de recerca alhora que acull i facilita la difusió dels treballs de diversos investigadors, que troben en el museu la via per fer-los públics i propiciar debats significatius. Al cap dels anys la quantitat de continguts que maneja el MUHBA i que té l’obligació de donar a conèixer i fer accessibles és força impressionant.
Ja feia molt temps que es tenia el convenciment que no només calia modernitzar la pàgina web del museu des del punt de vista gràfic i funcional, sinó que convenia també repensar com oferir els continguts als visitants digitals i facilitar-ne la consulta. Durant els darrers anys el museu ha promogut una tasca de difusió decidida per pujar al web tot allò que ha anat fent presencialment i físicament (conferències, diàlegs, jornades, exposicions temporals, publicacions) i alhora ha produït alguns formats específicament digitals com la Carta Històrica de Barcelona, diversos audiovisuals, tours virtuals d’exposicions temporals o escanejos 3D d’espais patrimonials.
Tot aquest procés s’ha vist reforçat pel sobtat context particular que ha generat la pandèmia de Covid-19, ja que el museu presencial ha desaparegut totalment durant tres mesos i des de fa un any no es poden fer activitats presencials, de manera que s’ha hagut de reinventar ràpidament en clau digital per poder oferir les activitats en streaming i accelerar la producció de nous continguts i formats específics de consulta directa per internet, com ara les guies patrimonials digitals, els itineraris urbans audiovisuals o les càpsules sobre processos de restauració. Tot l’equip del museu està bolcat en la reconversió a museu digital i virtual.
El principal repte rau a concebre la pàgina web per adaptar-la als nous temps i possibilitats, trobar la manera de fer brillar la gran quantitat d’informació que s’hi emmagatzema i convertir-la no només en un aparador del MUHBA sinó en un espai fructífer de coneixement. Ha de ser un gran contenidor que aglutini, ordeni i relacioni de diferents maneres peces, espais patrimonials, plànols, fonts primàries i secundàries, aplicatius i audiovisuals, exposicions, publicacions, itineraris i visites, jornades i diàlegs, entre altres, alhora que proporciona l’eina per consultar tot això de la millor manera possible.
Aquesta és la idea motriu que hi ha darrere de l’esquema de les set portes del MUHBA que es pot veure en la imatge. Al centre del portal hi ha l’àgora, equiparable al vestíbul del museu que, a banda de presentar les informacions pràctiques de visita, funciona com a nucli distribuïdor cap a les set portes d’entrada al museu (Patrimonis, Geografies i cartografies, Les edats de Barcelona, Formats, Recerca i formació, Els sabers del MUHBA i Museu escola), set maneres diferents d’accedir als coneixements sobre la història i el patrimoni de Barcelona que ofereix el MUHBA. Les set portes no s’obren a parcel·les estanques. Ben al contrari, són set lògiques diferents d’accés a un univers de coneixements, un entramat ple de connexions i relacions entre les parts, amb una coherència cronològica i amb una terminologia compartida.
Mònica Blasco
Edgar Straehle
MUHBA