Barcelona s’expandia des del segle XI amb la formació de viles noves extramurs. Construir una segona muralla que les protegís, i ampliar-la després per incloure-hi el Raval, fou la major obra pública del municipi, que també regulava mercats, fonts i la vida urbana en conjunt.

El moviment veïnal, iniciat als antics barris fabrils —el primer, el del Poblenou— i als nous barris de la perifèria, va tenir en les dones un puntal decisiu per a l’organització i l’acció urbana. Quant a la reivindicació d’igualtat, les vocalies de dones van ser determinants.

Per reforçar els ànims en plena Guerra Civil, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat va convertir El més petit de tots en símbol del catalanisme antifeixista. Se’n van fer més de 60.000, i es venien per sufragar despeses de guerra.

Els jueus eren propietat del rei. El 1241, la facció més dinàmica de l’elit del call va obtenir de Jaume I l’autogovern de la comunitat, a canvi de col·lectar-hi els impostos. El call de Barcelona era un focus d’innovació cultural a Europa, fins que l’assalt brutal del 1391 li posà fi.

La Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino es va fundar cap al 10 aC, com una de les moltes urbs aixecades per l’emperador romà August. Era a prop de Baetulo (Badalona), i el seu nom de Barcino evocava Barkeno, un assentament ibèric a la muntanya de Montjuïc.

L’elit mercantil i financera dominava una comunitat urbana en la qual artesans de tota mena, botiguers i hostalers eren la majoria. Els extrems de l’arc social corresponien als cavallers, per un costat, i als esclaus, per l’altre. Hi havia, a més, molta gent de pas.