Després de dècades de creixement descontrolat, les associacions de veïns van embrancar-se en el combat per un pla d’urbanisme capaç de frenar l’especulació immobiliària i d’afavorir l’espai públic i els equipaments. El Pla es convertí en un pacte urbà durador, encara vigent.
L’ànsia de canvi urbà es va plasmar en la consigna «sanejar el centre i monumentalitzar la perifèria», que l’Ajuntament de Maragall es feu seva. L’actuació als barris va atorgar una legitimitat duradora al municipi, si bé alguns projectes ja van suscitar crítiques rellevants.
La reivindicació de llibertat, amnistia i estatut d’autonomia va cristal·litzar en una manifestació gegantina l’11 de setembre de 1977, amb centenars de milers de ciutadans de tots els barris i orígens, que accelerà el restabliment de les institucions catalanes eliminades per la dictadura.
En l’efervescència creativa de la Transició, els còmics underground van exercir un paper notable a l’hora de qüestionar els dogmes més establerts. Barcelona en fou la capital indiscutida, amb revistes com Star, El Víbora, Cairo o Rambla, fins que també s’hi sumà Madrid.
Presentem aquí la relació de totes les activitats públiques organitzades pel Museu d’Història de Barcelona durant l’any 2019.
La presència dels ordes religiosos a Barcelona s’intensificà encara més als segles XVI i XVII, amb motiu de la Contrareforma o reforma catòlica, que reforçà el control social. La majoria de nous convents es van establir a la Rambla i, més enllà, en espais del Raval.
La ideació moderna de l’espai públic a Barcelona en temps del Barroc comença el 1618, amb un projecte de monument a santa Eulàlia ubicat a la plaça de l’Àngel. Temps després, el seguí el monument iniciat el 1672 a la plaça del Pedró, al Raval, també dedicat a santa Eulàlia.
L’Olimpíada Popular es contraposava a la de Hitler a Berlín i s’havia d’inaugurar el 19 de juliol de 1936. Però el dia abans els militars s’alçaren contra la República Espanyola, cosa que desembocà en la Guerra Civil. Alguns atletes s’enrolaren: foren els primers brigadistes.
La bullanga anticlerical del 1835 va condensar el malestar per la Guerra Carlina, el nou Estat liberal i la condició obrera a l’única ciutat industrial d’Espanya. Es cremaren els convents, pels vincles entre frares i carlins insurrectes, però també la fàbrica Bonaplata, la primera de vapor.