TERCERA EDICIO DEL CURS «ELS GRANS REPTES DEL SEGLE XXI A TRAVÉS DEL PATRIMONI LITERARI CATALÀ»

Organitzat pel MUHBA amb el Departament d’Ensenyament i Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català.

El curs, de quinze hores, presenta la literatura com a testimoni escrit d’un temps i com a font primària per aprofundir en conceptes tan actuals com l’habitatge, el treball, l’exili, la guerra o la llibertat d’expressió.

En el marc del màster internacional Intervenció en el paisatge i gestió del patrimoni, organitzat per la UAB i el MUHBA, es proposa un cicle de vuit conferències que incidirà en diversos aspectes de les relacions entre patrimoni i paisatge urbà diferenciant les possibilitats d’intervenció i gestió en el paisatge urbà i el patrimoni en dos sentits: en primer lloc, quan es tracta de singularitats patrimonials concretes, que representen fites en el paisatge urbà i que reclamen noves condicions de visibilitat i llegibilitat urbanes des d’un punt de vista relacional i, en segon lloc, quan es tra

El 1917, en una Europa sotmesa als rigors de la primera Guerra Mundial, es va originar una gran crisi que va donar lloc a la Revolució Russa.

El projecte Estimul’Art, que du a terme la Fundació ACE conjuntament amb el Museu Frederic Marès, el Museu d’Història de Barcelona, el Museu de les Arts Escèniques i l’ESMUC, té per objectiu mostrar com la bellesa i el coneixement que proporcionen els museus d’art i història, i les institucions relacionades amb la música i les arts escèniques, poden fomentar les emocions, quan l’Alzheimer i altres malalties afecten les capacitats cognitives.

Amb aquest col·loqui comença el seminari taller del MUHBA sobre els museus de ciutat i la ciutadania al segle XXI, en el marc del qual es presentaran, en format de visites debat, projectes de diferents museus europeus. Entre ells, el projecte de transformació de la Casa Padellàs en àgora de la història, en exposició integradora de síntesi i en nucli de recerca i debat, d’acord amb el propòsit de reinventar els museus de ciutat com a espais de ciutadania a Europa que impulsa el Museu d’Història de Barcelona.

L’europeisme cultural de Barcelona, si bé s’ha orientat històricament cap al nord, on ha buscat models per emular, no pot obviar la seva dimensió ibèrica. Capital cultural d’una regió dominada per una capital política com Madrid, Barcelona ha vist com alguns dels seus intel·lectuals han somiat amb un federalisme peninsular, que difuminés el poder polític central en favor d’un equilibri polític i territorial sostingut per una constel·lació de capitals com Lisboa, A Coruña, Bilbao i la mateixa Barcelona.

A Flandes, a Catalunya –de manera destacada a Barcelona– i en moltes altres ciutats i països d’Europa, la iniciativa ciutadana ha tingut un paper important en la valoració dels referents d’arquitectura i enginyeria, així com del món del treball, que han conformat l’Europa industrial. En aquest seminari, Adriaan Linders guiarà una visita-debat a l’exposició dedicada al patrimoni industrial de Flandes. S’hi abordarà la trajectòria del cas flamenc i a continuació hi haurà una taula de debat àmplia sobre el recorregut de Barcelona en aquest àmbit i la situació actual.

Dijous, 16 de març de 2017
Representació fotogràfica de la dona treballadora a Barcelona. La Fabra i Coats com a cas d’estudi, a càrrec de Marta Delclós i Raventós

Dimecres, 22 de març de 2017
Conflicte, acció i mobilització, a càrrec de Mònica Borrell Cairol

Dijous, 30 de març de 2017
La Fabra, dones constructores del districte de Sant Andreu, a càrrec d’Isabel Segura

Presonera-es, espectacle. A partir de l’obra Angeleta de Jordi Pere Cerdà. Direcció Neus Vila